Irehom: la Volta, tot un símbol.

 

Zona de Les tines, a l’abril

Hi ha moments a la vida que pel que estàs vivint, internament hi ha com una mena de vibració diferent, que emplena tot el teu interior. Estàs al lloc, de forma present, però és com si dins teu el temps es parés i més enllà del que estàs experimentant conscientment, s’impregnés un sentir molt profund, el goig.

Aquest goig, és una emoció subtil i a la vegada molt poderosa, com una capa que t’embolcalla i et fa experimentar la plenitud, el Ser i Estar… fora, el món va transcorrent davant els ulls…

Ahir em sentia així, ple de goig i alegria…

Zona de les Tines, al setembre

A l’hora de decidir com faríem el sostre del primer pis, que separaria el menjador/cuina de la sala de treball i dormitoris, vam triar que calia donar un bon tret de sortida, fer alguna cosa que fos representativa i que marqués un abans i un després, fos la mostra que a vegades només cal confiar per tirar endavant… Vam decidir fer una volta de canó de catorze metres de llarg per sis d’ample, tal i com s’havia fet antigament… moltes, moltes pedres!! i molts dies de feina. I ho hem fet entre molta gent, moltes mans, molta suor, però des d’un punt que realment fa posar la pell de gallina, tothom estava allà donant i donant-se des del no esperar res a canvi. I tal i com està muntat el món, no és pas fàcil de veure… perquè aquí, va molt més enllà del voluntariat, aquest projecte és per cadascú que s’hi senti identificat i vulgui compartir-se des de Qui És realment, deixant els personatges aparcats a casa. Cadascú és una peça clau del Gran trencaclosques, cadascú és una pedra de la volta, ocupant el lloc que està destinat, d’igual importància, fent servir les paraules del Natxo en la xerrada inaugural d’ahir diumenge, les 7es Jornades.

Sabeu, som uns quants amb els trenta ja avançats, i alguns ja amb quaranta, ens vam adonar que el que ens estava venent la societat, no ens satisfeia i en contres d’anar amb pancartes a manifestar-nos com molt i  molts anys s’ha fet, era bo donar un pas més, oferir alternatives, ser un lloc d’encontre i compartir totes les dimensions en la qual l’ésser humà intervé, el menjar, el conviure, les construccions, el cultivar, l’art, la terapèutica… Hi ha coses que s’estan movent dins de cadascú, com un despertar col·lectiu a aquest miratge que ens han fet creure. Tots, tots tenim un paper a la Vida, i tots, tots hem de separar-nos d’una vegada d’aquesta ment que no para de funcionar. Apaguem els televisors que ens hipnotitzen, comencem a mirar cap a dins… més enllà de les possibles pors, el flaire subtil i poderós de la pau començarà a aflorar dins nostre…

La volta ja acabada, dia 14 de novembre del 2010

Si et ressona aquest projecte o vols saber més, pots mirar www.irehom.org (en construcció) i si hi vols participar d’alguna manera, també podeu enviar un mail a irehom@gmail.com i et posarem a la llista de correu, així aniràs rebent informació del que s’hi està fent. També, faig una crida a una molt bona forma de col·laborar si no pots ser-hi per temps o espai, és a través d’Amics d’Irehom, una quota mensual de 10€.  Aquests diners serviran per anar finançant el projecte i poder anar fent les obres, pagar la hipoteca del terreny, els materials, els dos treballadors que hi són cada dia…. (pots enviar-nos un mail i t’explicarem com fer-ho)

Només cal una petita aportació de molta gent per tirar endavant tot allò que calgui… i fins hi tot fer una volta com la que hem fet…

Feliç però que hi siguis de la manera que sigui!! Gràcies, de debó!

 

 

 

 

 

15. novembre 2010 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Reflexions | Deixar un comentari

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.