Got mig ple o mig buit?
L’altre dia, una altre persona em confiava que encara que no ho semblava pel seu caràcter, era pessimista, veia el got mig buit.
Ahir parlava amb un amic sobre un cas d’una altre persona. S’havia empipat amb la mare i discutit, en tota la setmana no l’havia trucat, tampoc esperava fer-ho, si la mare no ho feia primer. També s’havia empipat amb el seu cap de la feina perquè li exigia quan hi havia massa feina que anés més ràpid. Ella no podia anar més ràpid, perquè volia donar un bon tracte a les persones que atenia. El seu cap pensava en els minuts que perdia en atendre més clients, i al final, més diners a la caixa, tot i estar ben plena degut a que per sort no els hi falta la clientela. Estava molt enfadada i no podia suportar el seu cap, ella tenia raó!! i ell no, només mirava la pela!
L’amic em deia, –sempre veu el got mig buit i jo el veig mig ple!!-.
De quin d’aquests dos grups t’identifiques??
Saps que fa que siguis d’una manera o d’una altre, solsament que tens memòria! i gràcies a aquest aprenentatge has adquirit uns patrons determinats que farà que vagis movent-he en uns llindars i espais, determinats. La neurociència ja en parla, a través del pensament anem conformant-nos la nostre realitat.
Davant meu, unaun succés es desplega, succeeix, els actors d’aquesta obra, comencen a fer el paper que els pertoca, i jo, sense adonar-me que puc ser espectador, senzillament, reacciono segons el que ells fan i és clar, condicionat totalment pel meu passat, aprenentatge anterior… el que està passant em reprodueix un fet que anteriorment vaig viure com a negatiu, sense a vegades necessitar ser traumàtic i, guardat en el meu inconscient, espai on no hi puc accedir i s’hi emmagatzemen tots aquests fets. Això farà que sense poder decidir, automàticament, reaccionem posant-nos en tensió, el nostre cos i emocions, sense quasi mai passar pel nostre pensament. Ens protegim davant aquella reproducció d’un fet anterior que vam haver de viure i que no vam saber gestionar perquè érem massa petits o senzillament perquè ens va sobrepassar.
Tinguem clar que i això és una màxima, com més airada sigui la nostre resposta davant aquell fet, més important serà el que hi ha darrera, més ens haurà afectat el que va passar en un passat… en el fons, més ens haurem de defensar davant aquella persona “actor” que la vida ens està posant davant perquè puguem anar treballant i sent més lliures cada cop de qualsevol fet que ens pugui ocasionar que no fluïm, que quedem aturats en el mínim dolor.
Ja en vam parlar en la reflexió “Els Miralls”, si fem un acte d’humilitat real i busquem en la persona que no puc ni veure, el que m’està ensenyant, podrem fer passos per descobrir allò que encara he d’aprendre, allò que em manca per poder ser una mica més Lliure, més Autèntic, més a prop de Qui Realment Som.
L’Ésser, és immutable, solsament viu en un estat de pau interior que no és pertorbable, pot reconèixer en l’altre com a una projecció de si mateix, un mirall d’allò que sempre ha sigut, com també tot allò que mai ha sigut. Escampa una vibració al seu voltant que fa que els qui l’envolten s’hi sentin bé, connectin sense a vegades ni percebre-ho, amb la seva naturalesa més autèntica.
Som dels que veiem mig got ple o buit? potser ens ajudarà saber que tot allò que em fa veure-ho com a mig buit, és el que ens falta per acabar-lo d’omplir… i no és un joc de paraules…