Sobrevolant el mar…
Sobrevolant el mar,
sento la brisa al voltant,
omplint-me de Pau,
ensenyant-me a caminar,
sense rumb on anar,
pel sentit de descobrir,
l’amic en mi,
vinc, a tu,
de cop, enmig,
de l’oceà,
de la immensitat del no cercar,
del bocí d’una realitat,
senzilla, pràctica, lliure…
No calen rumbs,
no calen terres on parar,
sols, junts, acompanyats,
volant de costat,
sentint el no sentir,
del reflex del nostre amor a l’aigua,
vorejant tocant les ales amb les ones,
ens mirem,
i el sol il·lumina el somriure,
lliures, sense rumb,
vivint, la Vida…
Data creació: 13/06/2010
A porto Ferro, l’Alguer, mirant el mar i les gavines…