El moment més difícil…
Un dels moments més difícils que m’he hagut d’enfrontar en tot el meu camí de creixement, que mai acaba, ha sigut els cops que he tingut davant dos rumbs a escollir. No és solsament triar entre anar de vacances a un lloc o a un altre, o triar un plat entre molts, aquesta decisió va molt més enllà, t’encares en un dilema quasi existencial, és a dir, vaig haver de triar entre seguir sent aquell que creia ser i entre el que solsament albirava, en podia copsar una sensació… i creieu-me, era com si estès dins una rentadora emocional en ple centrifugat…
Pels qui escullen un camí de creixement personal, seguir aquesta crida interna que no para d’expressar-se, arriba un dia que et trobes davant la paret havent de fer una decisió molt difícil. Posaré un exemple…
Algú que ha nascut dins una família molt tradicional, amb uns grans valors i seguint una pràctica religiosa cristiana (per dir-ne alguna) molt compromesa. Des dels inicis de la seva vida, dia rere dia ha anat incorporant tots els discursos que els seus progenitors bonament i amb tota la bona fe han anat transmetent. A ells, segurament també els hi havien ensenyat així, tampoc s’havien fet l’exercici de preguntar-se si realment ho volien per ells mateixos. Està clar que el moment social i cultural d’una època, determina i ajuda encara més certs comportaments s’adquireixin amb més o menys intensitat.
Ara bé, la Vida, va evolucionant i els pensaments i les maneres de concebre el món també, i aquesta persona que mai s’havia qüestionat res de res, comença a percebre certes maneres de fer que no s’adeqüen a la manera que sent en si mateix/a, internament. Comença a esbrinar i buscar… a veure alternatives… a tastar-les… a triar entre les que li agraden o no… a adonar-se que moltes coses que abans eren absolutes, potser no ho eren tant… i comencen els dubtes i a cercar encara més, molt sovint només sentint dins seu una petita veueta quasi imperceptible que guia els seus passos i que li fan sentir si havia trobat o no el que anhelava…
Com més forta era la crida, més fort també era la cerca… com a contrapartida, més experiències noves eren viscudes i integrades, la balança que des d’un primer moment havia estat sempre cap una direcció, comença a equilibrar-se… després de viure de tot, totes les seves creences anteriors comencen a perdre pes…
S’adona en un moment determinant d’aquest camí, per molt que busqui a fora, per tècniques, mestres, gurus i savis que pugui trobar-se, ell i només ell té les respostes a totes les seves preguntes. Els que acompanyen en el camí, mostrant les diverses alternatives i no dient has de fer això o allò, aquest sí són els mestres reals… Tot, tot està dins seu…
Tard o d’hora, per seguir evolucionant, aquesta persona s’ha d’enfrontar a una gran i difícil situació, Ser ell mateix, és a dir, haurà de triar entre la nova manera de Viure o seguir sent el que la seva història personal l’ha construit…
Segurament per primer cop a la vida s’haurà d’enfrontar a les següents paraules: Responsabilitat i 
Impecabilitat, Ser Qui És en tot moment. És a dir fer-se Gran, Gordo, i deixar enrere aquell infant que només reclama i crida… Aquell personatge que fins a llavors s’havia alimentat de tota l’energia de la persona, comença a cridar i la ment de bracet amb l’ego fan que apareguin totes les pors possibles fent pensar frases, -estàs boig!, no pots ser lliure, no et pots separar dels altres, egoista, et quedaràs sol, ningú t’acceptarà…- si, una gran lluita interna. L’ego crida amb desesperació per no perdre el seu lloc, ja que s’alimenta principalment de les pors i del verb tenir… en canvi, l’Ésser que realment Som, l’únic verb que li val, és un altre, Ser!!
El pas més difícil és saber i sobretot vivenciar que realment no ets res, i que a la vegada, ho ets Tot, perquè Tot està bé i no hi ha ningú que jutgi… Quan has assolit l’Ésser que Ets, t’adones que ets únic, irrepetible i en aquesta vivència t’adones que ets igual que l’altre, que tots formem part de la Vida… tots ho podríem veure si miréssim més enllà d’aparences, vestits i personatges, d’egos en potes que som…