Avui en faig 40…
Sabeu? Avui en faig 40.
Sí, i me’ls miro amb el cap ben alt, feliç de tot el camí recorregut, de totes aquelles empremtes que he anat deixant en el camí, algunes encertades, altres poder no tant, però segur d’una cosa, he fet el que he pogut i sabut en cada moment.
Han sigut 40 primaveres que des de la primera, quan encara tenia tota la consciència ben desperta, va anar emmotllant-se i enterbolint-se per arribar un dia, als 21 anys que un gran llibre va tornar a conduir-me a buscar allò que havia oblidat. I sabeu que us dic, més que mai em trobo feliç acceptant-me com sóc amb tot allò que Sóc.
M’he passat quasi vint anys intentat deslliurar-me de clixés que no eren meus i acceptant aquells que no ressonaven amb la meva essència. Dels 21 als 28 van ser una cerca constant d’allò que dins meu cridava molt en el fons i que res semblava respondre. I el dia que vaig trobar-ho va ser el primer dia que vaig començar a mirar cap a dins, a despullar-me davant meu i dels altres, amb humilitat, creient-me que era l’ésser més tarat del món…
Actualment estic immers dins un procés d’assoliment de l’Ésser que Sóc. He baixat a les clavegueres del meu ego, aquells mecanismes propis que em mantenien aferrat als desitjos i necessitats, arribant a copsar sentiments que m’acompanyaven des de la primeria d’aquesta vida i que encara que pugui semblar impossible, de dins la panxa de la mare.
Sabeu celebro aquets 40 anys des de la llibertat de la solitud. Sóc bessó amb un ésser meravellós i clar, ja des de la concepció, he estat acompanyat. Per primer cop a la meva vida puc dir que estic sol i no tinc pànic, després d’haver-ho de viure des de les meves entranyes i acceptar-ho.
Dono gràcies a tots aquests 40 anys per tot el que m’han aportat, pels grans guies que han anat mostrant-me el camí de la Llibertat del Viure, del Gaudir la Vida, amb senzillesa, humilitat, però això si, amb grans dosis d’alegria… quan em paro a pensar, m’adono de l’afortunat que he estat i a vegades, aquells que més m’han fet mal, són qui m’han fet adonar d’aquelles mancances meves i que no eren ells que em feien mal, sinó jo que me’l deixava fer.
Sóc feliç i dono en aquest dia les gràcies a totes les dones que he conegut i compartit un espai. Gràcies a la vostre sensibilitat, la vostre tendresa, a tot el que m’heu ensenyat, a les vostres il·lusions, emocions desenfrenades, éssers hormonals i perfectes que sou, que ens doneu la vida a través del vostre ventre. Vaig estar molt temps fugint de vosaltres i gràcies a vosaltres vaig poder començar a estimar-me.
A través de Qui Sóc que em coompartiré amb la persona que caminarem, no per tenir una argolla d’una vida perfecte, sinó amb un cabàs d’il·lusió de viure plegats el compartir la Vida pel que Som, sense dependències, sols des de la llibertat de Ser, cadascú.
I dono gràcies d’aquests 40 anys a tota la meva família pel seu amor incondicional que m’ha anat acompanyant tot aquest temps, tant quan he hagut de traspassar moments de foscor, com aquells que la fantasia em llançava… gràcies per estar al meu costat i poder acompanyar-me en el meu sender de Vida…
I també a tots els amics i amigues del cor que hem compartit tantes i tantes coses. Aquells que els
nostres camins s’han separat, i aquells que l’alè ens ressona cada dia i formem una família des de la llibertat de Ser, gràcies!
I gràcies Vida, gràcies per ensenyar-me a estimar, començant per mi. Gràcies perquè puc llevar-me i obrir els ulls i veure la sortida del sol, gràcies per cada cop que el meu esperit pot olorar una flor, gràcies pel cant dels ocells que ressonen dins a través de l’oïda, gràcies per poder acariciar l’infant i poder sentir la seva pell a través dels dits, gràcies per cada cop que puc saborejar el menjar i els dolços que m’alegren la vida… .
Però sobretot gràcies per posar-me la llavor de buscar-te, de sentir que tot el que ens rodeja té més sentit que el que em van ensenyar… gràcies per mostrar-me que més enllà del que els ulls veuen, hi ha altres dimensions… gràcies per mostrar-me el camí de la llibertat vertadera, el creixement de Qui Sóc, l’Ésser, únic i a la vegada igual a tots… feliç pel que faig i fent el següent pas darrera el darrer… gràcies!
(6) comentaris