Camino descalç damunt l’arena…
Camino descalç damunt l’arena,
calenta d’emocions,
despunta l’alba d’una nit llarga,
i l’immens matí toca la porta,
viu la Vida, davant…
M’assec i contemplo el silenci,
escric a l’aire, pensaments que no tenen sentit,
discursos recurrents que sovint no porten enlloc…
i els observo des de la Pau…
M’identifico amb el que em rodeja,
la puresa de cada element,
Sóc el que tinc davant,
m’hi fonc, el visc, el veig, és en mi…
I camino descalç,
damunt l’aigua, el mar,
el meu inconscient, el col·lectiu,
i veig més enllà,
d’on els ulls físics em permeten,
m’endinso dins,
sense enfonsar-m’hi,
en formo part,
però no m’hi identifico…
Móns com persones existeixen,
cubs de realitats creades,
dins caps pensants,
perpetuen la ceguesa,
la visió de la paret gruixuda,
amb por de mirar amunt…
I el sol m’escalfa,
despullat, d’allò que no em pertany,
sabedor de la meva Veritat,
que s’ajunta amb l’altre,
un compartir una forma de Viure,
lliures, el fruir,
pel saber just,
del no fugir,
del sentir, del voler, del triar, de l’abraçar,
la pau, la tranquil·litat, i,
allò que no es pot abastar,
i, brolla amb força dins,
on cap recipient pot encabir-ho,
ni el meu cos…
Data creació: 13/02/10
Escoltant: “Dona nobis pacem, Part II” Karl Jenkins