La dualitat que hi ha dins nostre, la llenya del foc del patiment, de la por i el desig.

Natura i barraques, el millor lloc per practicar com funciona l'estar presents i conscients.

Aquí et deixo l’escrit que anava a fer pel canal de youtube, on penjo tot el material de vídeos, podcasts… He començat a escriure i escriure, aquests dies ragen les paraules… per llarg el deixaré aquí al blog per si et fa servei.

Com si et conegués de sempre aquí et deixo una part del que faig i em dedico.
El que sóc és el que veuràs, amb més o menys traça depenent dels ulls em mirin, inclosos els meus, clar.

El que sóc és aquest Oriol que ha dedicat molt temps lliure i no tan lliure a mirar-se, com a qualsevol esport. A mirar-se des de dins i tot allò que generava al voltant…

Et comparteixo aquests continguts perquè veig, com a mi m’ha passat, que amb la pràctica aprens a gestionar d’una altra manera el dia dia. El resultat es tradueix amb més calma dins i poder encarar una vida amb més seguretat i estima cap a un mateix/a.

Cadascú és un diamant en brut fins que no va polint-se. Si no difícilment podrà reflectir la llum que li traspassa.
I no hi ha cap diamant igual, cada un reflecteix un raig de llum particular, únic i igual d’important que els altres, ni més ni menys! Si no no estaríem parlant des de l’Amor

De fet, la meva pràctica diària m’ha mostrat tot experimentant-ho, el que diuen alguns savis, que tot i viure-ho particularment, en el fons, tots patim de dues maneres:

Per la por a alguna cosa. Ens lliga a un passat i una experiència mal viscuda i integrada inconscientment.
Pel desig. L’altre grup de persones que fugen endavant, esperant un futur millor i/o particular que mai arriba.

El meu camí ha sigut obrir-me tant com he sabut i cada dia practico. Obrir-me a mi, obrir-me a l’abraçada al meu propi cor que es jutjava encara.

Quantes capes de dolor i patiment he viscut d’una manera ben clara i en tota la meva pell.
Dins meu hi ha la part més fosca i la part més lluminosa. Tot dins el meu caparrot, ment, inconscient. Tot i que després de batallar fugint d’alguna cosa o empaitant-n’he un altre, finalment m’he adonat que al mig, hi sóc jo, ja despullat d’allò vell que sempre serà el millor per anar polint la meva ànima.

He vist i viscut en primera persona i també ho he vist, en les persones que acompanyo i pateixen, molt o poc. Quan estem dins un problema gros, quan veiem que no ens en sortim, la desesperació acaba entrant per cada cèl·lula i ets sents perdut en el pitjor dels pous o coves fosques, fredes i humides.

Aquest és el meu infern i el de tots, cadascú el viu a la seva manera. El creat per una ment que de forma simbòlica dona tota la informació que per desconeixença fa que ens creiem com a real i patim de mala manera.

Per fer-ho senzill, és com si estiguéssim dins una habitació plena d’un fum molt espès que volem apartar com sigui, ens ofeguem! Però no anem a cercar el foc que el crea, creiem que obrint les finestres o el ventilador ho solucionarem. Només hem sabut apartar el fum res més. I el foc?

Així de simple, ens identifiquem i perdem dins el patiment, però no ens adonem que és un dolor mal gestionat en el fons.
Així ens passa a tots quan patim, ens perdem patint el dolor, a la seva manera, a través dels pensaments, les emocions o el cos.
En el fons és el que cadascú li toca viure, i ho vivim així perquè ho hem après així, res més.

Allò que més por ens fa, i també allò més pervers en tots els sentits, ho podem representar simbòlicament com a infern. On no s’hi viu massa bé sens dubte. Tots tenim aquesta part dins!, l’ombra!! Qui la rebutgi o fugi o la desitgi massa, estarà perdut dins una ment que separa el dolent del bo.

Per altre cantó hi ha aquest cel desitjat, aquestes ganes d’obtenir alguna cosa del futur. Un futur diferent, un futur millor. Aquest és el cel desitjat i pregat de les millors maneres i mirades, o odiat i perseguit. També dins un caparrot, també igual de perduts si creiem que som millors que els altres.

Cel i infern són dues paraules que ens porten a un significat que des de sempre hem estat enganxats, la dualitat de la nostra ment, la dualitat dels oposats, el bo i el dolent, el blanc i el negre, l’home i la dona.

Entremig, del passat i el futur hi ha aquest Ara.
Entremig d’aquestes pors i desitjos, hi ha la pau, el goig i la llibertat.
Entremig de la lluna i el sol hi som cadascú de nosaltres, encarnant un cos, un home i una dona, la majoria inconscient del seu vertader potencial com Ésser Humà ja Conscient i present vivint la Vida.

Entremig de l’Humà i l’Ésser hi ha l’Amor.



Allò que em feia més por, el meu infern particular, ha sigut la porta al vertader Cel aquí a la terra, després d’adonar-me del miratge que també era la meva fantasia.
Aquest Cel, és aquest únic present que puc viure, més enllà d’aquestes emocions que banyen els meus ulls i aquests pensaments que m’aparten de viure simplement l’Ara sense necessitat d’afegir ni treure res.

És aquest Amor que està en cadascú de nosaltres des del nèixer i que els infants ens ensenyen cada dia, però ells encara no ho poden saber, estan en ple aprenentatge. És aquest deixar-se portar per la vida i atendre les coses i els altres de la millor manera que ens agraderia ser tractats i rebuts, no hi ha equivocació, el món es transforma!

Aquest Amor aflora des de dins quan, com diuen altres savis, hem sabut domar la ment i les emocions que les acompanyen. Quan deixem que la vida ens visqui com fan els infants, però ara estant conscients i presents vivint-ho.

Camins per arribar al mateix lloc, a tu.

Una abraçada i que passis un bon moment amb tu.

Seguim, oi?

Oriol

28. Novembre 2020 per Oriol Tarrago Costa
Deixar un comentari

PoDcAsT: “Tots Sants, Halloween, i una guineu.”

Avui celebrem tots els Sants, és a dir, tots els difunts i també ahir, Halloween.
Tots dos han inspirat aquest àudio que pots escoltar d’ahir a la nit, quan era enmig del bosc tornant, ja fosc, de passejar per les barraques. Vaig parar-me i seure al costat d’un marge a contemplar la lluna i la nit, celebrant Halloween per alguns, era plena aquest dissabte i Tot Sants ara.
Avui recordem i celebrem a tots i totes aquelles persones que ja no viuen entre nosaltres, són els que ens han precedit darrere nostre, i totes són Santes, quan tornem d’on venim, sens dubte.

Tot i que no els podem veure, sí que són de forma inconscient, en cada record que està emmagatzemat dins el nostre inconscient que ens connecta. Aquest fa que visquem les coses de la manera que les vivim sense poder canviar-les massa, i mira que ens hi esforcem.

Tenim diferents capes que ens separen de veure la Realitat tal com és, capes com filtres que estan entre la Consciència que observa i la Realitat que tenim davant.
La Realitat és aquella que És, tal com és per si sola, sense necessitat que hi hagi res a afegir o treure. La Realitat que els cinc sentits poden experimentar i viure. És el Present tan explicat i mostrat pels savis.

Només el podràs viure quan decideixis fer el primer pas per sortir del caparrot i experimentis simplement que no és la poma que penses i veus dins el teu cap el que cal mirar, sinó el món que et rodeja i vius més enllà del pensament i emocions. El que veus, és el que tens.
Al present no hi ha patiment, però si hi pot haver dolor que ens ajuda a anar afinant més i més la mirada simple i clara del nostre caminar per la vida.

La primera capa d’inconscient que fa de filtre, la que més a prop està i influencia més directament és la nostra (inconscient personal); després de tota la família o clan (IN familiar): el país (IN social actual i cultural) i Humanitat (IN col·lectiu, global, Univers, Vida i Mort).

Saps que hi ha moltes tècniques per aprendre com ser lliures d’aquestes influències d’aquest inconscient que fa que siguem més marionetes de les circumstàncies que persones lliures de debò?

Hi ha camins llargs, curts i també camins directes, el que més directa m’ha portat, és estar present i conscient fent el que sigui que faci de la millor manera que pugui i sàpiga. Aquesta és la mirada que més m’ha ajudat a mi per aprendre-ho.
Observar els pensaments, com es mouen les emocions, com és queixa el cos, et connectarà amb el present mentrestant vas observant i observant-te.
Des d’aquest estar amb el mode d’observador/a, podràs anar veient què va passant dins teu i al teu voltant posant atenció amb quins fruits et trobes, reculls i també dones.

La forma més directa de deixar de ser una cosa és decidir que ja no ho vols ser més. Cal simplement fer allò que s’ha de fer perquè el canvi acabi de ser. I no cal que t’esforcis a voler canviar el que tens fora sense voler-ho canviar dins. Cal recordar-ho, per canviar no necessites pas esforçar-te massa quan hi ha Consciència i Presència.

El que tens davant mira-ho com si fossis tu, primer deixant de resistir-s’hi perquè si no ho acabaràs sent realment. Com més vols fugir de ser alguna cosa, més ho ets cada dia, solament perquè t’hi resisteixes!
Tens por o massa desig de ser-ho, i no pares de posar defenses i barreres, no flueixes tant com podries, l’infant que no recorda que és Amor perquè ningú li va ensenyar, encara crida: “hi sóc!!”… a través de l’adult que reacciona mogut per aquests mateixos fils que ens connecten al passat.

Ens escapem a través les pors de l’ego perquè no sigui descobert, i el desig, la necessitat de ser alguna cosa o tenir alguna cosa.
En el fons però, no és res més que la necessitat de protegir aquell infant que va aprendre-ho i ara està emmagatzemat dins aquesta caixa infinita d’inconscient que fa que particularment visquem la vida cadascú des de la seva realitat particular.

No és bo ni dolent, solament cal poder observar-se conscientment i sense massa distraccions mentals i emocionals, observar i veure a què ens resistim encara.
Si vols una brúixola que mai enganya, mira del teu dia dia, on apareixen més les emocions bàsiques: la por, la tristesa, la ràbia, la fantasia (“massa” alegria).
Sigui poc o sigui moltes vegades, o quin nivell o altre d’intensitat, mira si hi ha una emoció activada, o en somort, hi ha una emoció activada, que “crema encara”, i aquí és el millor que ens pot passar, adonar-te’n!

És literalment sortir del “programa” que ens dominava, trencar un dels fils de la marioneta. Faig conscient allò inconscient pel sol fet que m’adono que reacciono, el que es fa conscient mai més és inconscient.

I aquí ve el sentit d’aquest àudio amb la sorpresa increïble de la Guineu. Tot allò que ens estem resistint forma part del nostre passat que a través de la reacció inconscient i involuntària als esdeveniments, fa que aquest cos reaccioni juntament amb les emocions i els pensaments.
Cada cosa que reaccionem ens porta a un fons que és en totes les reaccions nostres, l’infant i el que va aprendre dels dotze anys en avall. Metafòricament és l’obra de teatre que estem vivint d’adults, com el somni quan dormim.
Estem adormits quan no podem viure aquesta vida des de la Presència i la Consciència, sinó identificats directament amb els pensaments, les emocions i cos, cadascú amb la seva motxilla i reaccionant a cada cantonada donant quasi sempre les culpes als altres.

Aquest àudio vol mostrar-te que pots passar-te tota una vida anant i mirant el teu passat, i estar amb terapeutes tota la vida, però des d’aquí i des del meu sentir sempre, costarà molt més ser vertaderament lliure, perquè no hi ha res a resoldre, només a acceptar.
Acceptar que hi ha uns fils que em fan moure quan no trio, amb una ment i unes emocions dins un cos que reacciona. Més enllà d’això, un Ésser que observa aquest humà i humana fent el millor que pot i sap.
Les experiències viscudes són el fum, el foc és l’infant que no reconeix en si mateix l’Amor, perquè els que érem infants i pares abans que ells no van aprendre-ho.
És avui, si no en som conscients, el buit i la soledat d’aquest adult i adulta que s’esforça a viure per trobar la gratificació fora en totes les coses.

Només és la dualitat de la nostra ment que fa que mirem el món entre el blanc i el negre, el bo i el dolent i aquí és on la roda de hàmster de la nostra vida no deixarà de donar voltes, cansant-nos i emmalaltint-nos. I és la ment d’un humà que viu des de la ment i les emocions la vida, el teatre que ni diu vida.
Quan som conscients que l’ombra és l’infern que tanta por ens feia i fugíem, i, el cel que tan desitjàvem fins ara, farà que anem molt més directes a on estem destinats a ser, l’Ésser, ja humà, i adult, i adulta. Amb tot un passat que ara reconegut i acceptat, l’impulsa endavant gaudint en pau la llibertat de ser qui decideix ser davant tot allò que ha viscut fins ara i el que viu ara i aquí.

Tota l’energia creativa que hi ha dins i a través de nosaltres d’aquesta innocència genuïna que és la nostra Essència, surt quan deixem el casco al costat. Aquest Ésser no és pas el que has d’esperar o pregar perquè arribi, ja és dins teu, és aquell que veus dins els teus ulls i es parla dient-se bon dia!!

La ment i els pensaments és tot l’altre, la que jutja, espera, s’avança, suposa, justifica, queixa, compara, interpreta…

No s’apaga massa bé un foc si volem apagar-lo tirant l’aigua al fum. Com difícilment sortirem del caparrot si no deixem de reaccionar, i només reacciona una sola cosa, la caixa del teu inconscient que portes a la motxilla i que et fa veure, si estàs present i conscient del que passa, que allò que està sorgint en tu és ben teu i que gràcies a reconèixer-ho, et fa lliure!

Sí, ja ho deia un Gran Savi, la Veritat et farà lliure, i la Vertadera llibertat és Viure, i no sobreviure a través de qui encara no ocupa el lloc de l’adult i l’adulta, reclamant o fugint a través de tot el que fa de l’Amor, que no recorda que té dins, des de moment que dues cèl·lules van ajuntar-se.

Ben bé que aquest moments que estem vivint són ben especials, dins i també social i globalment.
Ens fa remoure coses dins, com si fóssim un vas que fa molt temps que no l’hem mogut i ara es sacsejat per tot el que passa i tot el pòsit de tant temps de no moure’l. 
Enterboleix l’aigua que hi ha i la seva transparència i claredat. Costa més de mirar a través sens dubte. Quan deixem el caparrot al costat és quan el camí es fa clar i directa.

I sí, celebrem també, des del simbolisme que aquest Halloween ens dóna, la nit, i tots els seus personatges en forma de carabassa. I aquesta lluna, plena, de sentit i profunditat. I celebrem el dia, aquest diumenge de Tots Sants amb tota la llum que il·lumina ara ja amb pau el nostre passat.

Abraçada i content si fas comentaris de com ho vius tu o que et desperta el que t’explico i proposo, i també els dubtes que apreguin, feliç d’aclarir-los…

Bon diumenge de Tots Sants, honorant els que ens han precedit triant lliures de seguir repetint o no el que ens van entregar.
I bona una lluna ben plena dins una nit profunda, d’una ànima que ja no es deixa perdre més pels personatges.

Dins la bellesa d’un bosc en calma i els seus habitants, avui amb la guineu, un present únic, una sincronicitat que brinda i celebra amb la Vida.

Seguim!!

Oriol

01. Novembre 2020 per Oriol Tarrago Costa
Deixar un comentari

PoDcAsT: l’adult, i, el nen i la nena.

I si allò a què reaccionem fos simplement la clau per deixar de patir?

I si el patiment sols fos el timbre que ens ho avisa?

Parlarem de dues posicions que podem funcionar davant tot el que fem.
Des del nen o nena que vam ser dels dotze en avall, repetint tot el que va gravar sense adonar-se’n, a través de l’adult encara inconscient del què passa.

O des d’una altra posició, la de l’Adult ja conscient que observa, entén i deixa de resistir-se a què passa, acceptant-ho reaccionant cada vegada menys i fent el que cal fer per aprendre que no es torni a repetir.

Per ser lliure cal un compromís, amb un mateix/a, mirar-se i canviar el cinquanta per cent del què es posa a la història que es viu que no és agradable, perquè segueixi sent com és encara.

És molt simple, molt, però ningú ha dit fàcil, ni tampoc difícil!! Només cal posar-s’hi!

Seguim!!🌞🌞🌞

31. Octubre 2020 per Oriol Tarrago Costa
Deixar un comentari

Podcast: “El Bosc amb 3D, la Vida amb 3D””

Seguim amb el següent àudio/podcast, viure la Vida a través de la pantalla mental i emocional, o Viure la Vida tal com És, sense treure ni afegir res.

El patiment emocional i mental com avisadors sorollosos del que ens passa dins però que ens ho trobem fora.

Que et serveixi per acostar-te una mica més a tu. Sense vestits i personatges que no calen.

Seguim!! Cadascú sent el que És, tan bé com sap!!

Oriol
🌞🌞🌞

Com el passat condiciona el nostre present, i el futur.

17. Octubre 2020 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Reflexions, Reflexions, Reflexions, Reflexions | Deixar un comentari

Podcast: Intro, “Més enllà del patiment, l’Amor”.

Aquí et deixo un Àudio/vídeo per crear aquest pont imaginari de mi cap a tu.

Vull compartir-te amb aquest espai, trobades sinceres i que cerquen el cor, per parlar de nosaltres i dels altres. Per reflexionar de les coses que ens fan emmalaltir d’una manera o una altra.

Peró, sobretot, de l’Amor, que aflora quan podem estar més i més al present, conscients. Des de la psicologia conscient fruit del camí que m’ha tocat recórrer ja fa trenta anys.

Serà la mirada que t’ofereixo per si et ressona i t’aporta el que sigui que et pugui facilitar el teu caminar per la Vida.

Abraçada i bona escolta, i fins Ara.

Oriol

Podcast: Intro, “Més enllà del patiment, l’Amor”.

01. Octubre 2020 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Àudios i vídeos, Àudios i vídeos, Àudios i vídeos, Podcast, Podcast, Podcast, Podcast | Deixar un comentari

17 octubre. Recés d’un dia a la natura i les barraques.

El proper 17 d’octubre si tot va com ha d’anar, farem un recés d’un dia a la zona on hem recuperat el bosc i les barraques.

Serà un recés d’un dia, amb el meu acompanyament i propostes simples que t’aportaran una “caixa” plena d’eines per poder-les aplicar tornant a casa.

Passarem un dia sencer al bosc i la zona de les barraques mentrestant practiquem i conversem des d’aquesta mirada de la psicologia conscient que explica des de la simplicitat i la coherència quines són les causes dels nostres patiments més comuns com a persones humanes.

Per altre cantó, aprendrem eines simples d’entendre i aplicar, que ens ajudaran a retornar, tot practicant-les, a l’estat original de calma, goig i llibertat. Aquest estat que és en cadascú des de l’infant que érem, ara, el podem ja experimentar amb tota la saviesa d’aquest Ésser Humà Adult, gràcies a tot l’après durant el camí recorregut fins ara.

I és doble l’aprenentatge quan podem caminar des de la consciència, que hi ha un present amb cadascú al mig com a centre del seu propi univers. Paral·lelament, tenint la mateixa consciència dels pensaments que no paren de voltar amb menys o més intensitat, i de les emocions que massa sovint tenyeixen el dia, i nit a vegades. 

Que hi siguin no vol dir que t’hi hagis d’identificar. Aquesta és la base de qualsevol patiment, teu, meu i de tothom, identificar-nos amb la ment i les emocions. Aquesta és l’essència del que compartiré.

Farem endreça al bosc, farem parades, sorgiran converses… i totes aniran encaminades a què t’enduguis a casa el necessari per començar a canviar coses de la teva vida sense necessitat de massa castells de focs, sinó sabent en què has de posar atenció realment perquè el que vius fora, canviï.

Content si et ressona i pots venir, serem un petit grup i dins el bosc amb la distància necessària per no haver de patir amb tot el que estem vivint des del març.

Una bona abraçada i seeguim!!

Oriol

Aquí et deixo aquest enllaç on podràs llegir amb més detall el que farem, com apuntar-se i altre informació concreta. No dubtis a fer-me un missatge si et falta més informació pel que sgui.

27. Setembre 2020 per Oriol Tarrago Costa
Categories: "Tornar a Casa": recés d'un dia | Deixar un comentari

Només puc acompanyar fins on he caminat.

Aquí et deixo un bon text si tens ganes de lectura…

Sorgeix mentrestant estic fent els textos de la web que aquest setembre espero ja poder presentar! Estava pensant en una part i en va sortir aquest text que per llarg, només el poso aquí i així si el vols aprofitar i et serveix, feliç sóc.

Parlo del que he après gràcies al meu propi camí d’autoconeixement i desaprenentatge de moltes teories i condicionaments de tota mena.

No entro amb anècdotes que ja aniran venint, però si, t’explico el fins on he pogut arribar en mi i ara ofereixo a qui li ressoni a través del projecte “Tornar a Casa” amb diferents propostes i un únic objectiu comú:

Poder fer simple, clar i directa l’aprenentatge d’experimentar que és viure més enllà de la ment i les emocions per connectar i deixar aflorar l’Amor que ja és dins nostre

………………………………………………….

El que ofereixo en totes les diferents activitats que proposo des del projecte Tornar a Casa, i des de la mirada de la psicologia conscient, és un destil·lat de tot l’après durant les meves cinquanta primaveres de vida i sobretot, els darrers trenta, on un llibre va obrir de cop i dins meu interrogants que cridaven resposta, era quan tenia uns vint-i-un anys i el llibre, Joan Salvador Gavina de Richard Bach.

Fa més de deu anys que acompanyo a persones, aprenent amb cada una d’elles, i sempre amb la mirada i l’anhel de fer més simple, clar i directa l’acompanyament, mentrestant segueixo aprenent de les meves patinades o derrapades, com toca quan toca! Gràcies a la pràctica, cada vegada menys.

A través de la meva recerca interior, he pogut conèixer moltes tècniques ben autèntiques i des de moltes mirades diferents, terapeutes, autèntics Mestres de consciència, alguns a través de llibres, persones ben especials… Totes i tots m’han acompanyat amb més o menys intenció i traça, en el meu propi camí terapèutic. Tots ells i elles han sigut un mirall on aprendre i desaprendre sobretot.

El que ofereixo a través de Tornar a Casa, és simplement el que més m’ha ajudat a mi, i veig que també ajuda a qui ho practica, no calen masses coses la veritat.

He après des d’experimentar-ho en mi, que el patiment és present en les persones perquè no hem sabut adonar-nos que el que vam aprendre inconscientment dels dotze anys en avall, encara avui condiciona la vida de l’adult o preadult. 

El que ens va fer dolor al passat inconscient, avui és patiment a través d’altres situacions i personatges.

L’Amor és el que tots i totes en definitiva hem vingut a viure, i encara avui, la majoria de la societat hem tingut uns pares i aquests uns altres que han cercat més la felicitat a través de coses externes que l’Amor que és dins des del néixer. Ens han donat el que ells els hi havien donat, més un “te quiero” que un “te amo”.

Això és el que la majoria de la societat ha rebut dels progenitors, el llegat de generacions que han hagut de viure molt patiment a les seves ànimes.

Inconscientment sentim un buit que no s’acaba de saciar mai amb res i ens passem dels dotze anys fins quan toca, cada persona té el seu moment, empaitant l’amor per omplir el buit que sentim, o fugint de l’amor en tota acció què podem perquè no volem ni podem sovint, veure el buit. Ho fem sense saber-ho! Això és el que ens fa perdre…

Anem de frustració en frustració, jo mateix, quan no sabia que no hi ha buit per omplir quan deixes d’identificar-te amb la ment i les emocions, aquí és quan pots adonar-te vivint-ho, que l’Amor únic i igual en tothom, és dins, ple a vessar.

Tot el que et puc oferir és el viscut a través del meu procés terapèutic d’aquests trenta anys, amb els aprenentatges i els diferents mestres, des de moltes mirades diferents, més autèntiques i més fantasioses, junt amb la carrera de psicologia clínica, però sobretot, amb l’estudi individual i intern de més de vint anys utilitzant plantes medicinals encarades al treball de la pròpia consciència i inconsciència

Aquest poder mirar i experimentar amb la meva ment des de dins, ha fet que entengui molt més encara el que ens passa a fora i com un simple pensament pot crear un univers, pocs però se n’adonen.


Resumit i aquí és la clau del meu treball des de la psicologia conscient, podem estar des de dues posicions vivint la vida. 

Una és estant identificats amb les emocions i els pensaments, el caparrot, el casc, intentant controlar el món que mai acabem de controlar i massa vegades sí patir.

O, simplement podem ser observadors conscients de la realitat que tenim davant, sense voler afegir o treure res, mentrestant la Vida ens va vivint i nosaltres fent el millor que sabem a cada segon. 

Des de més enllà del cap, hi ha l‘única Vida real que podem experimentar, el present, viscut amb els cinc sentits, aquí hi pot haver dolor, però ja mai més patiment. Des d’aquí la vida és molt més simple, senzilla i plena.

Quan estem al cap, tard o d’hora hi haurà patiment, perquè estem presos dels condicionaments i aprenentatges que vam viure inconscientment quan érem infants.

La ment s’instal·la entremig dels ulls i el món que ens rodeja fent de filtre perquè interpretem el que veiem des de la nostra mirada. Cada cosa que no ens agrada és en el fons, el que el nostre inconscient ha gravat, d’un passat no massa positiu i que ara sense saber-ho és reconegut davant i hi reaccionem automàticament sense poder-hi fer massa, encara.

La resistència al que ens passa és el que fa que acabem “malalts”. La malaltia és des d’aquesta mirada que et proposo la millor manera que té el cos per avisar-nos que no estem fent les coses com caldria, l’avís sorollós.

La mirada de la psicologia conscient està basada en un entrenament de les persones en poder-se adonar quan no estan presents ni conscients, aquesta és la base i el meu entrenament durant uns bons anys.
Per altre cantó i igual d’important, cal que ens vulguem fer responsables del 50% del que vivim en negatiu, els conflictes amb qui o què sigui.

Mentrestant anem entrant-nos, també anem analitzant que hi ha en el present que ens estigui produint patiment, és on hi ha el final d’un fil que ens condueix a les arrels, a la causa d’allò que tinc davant que em fa resistir i activar.
Si volem créixer en l’Amor, hem d’aprendre a assumir amb humilitat que el que patim també hi ha un cinquanta per cent de responsabilitat nostra, per tant, només depèn d’un mateix/a canviar, simplement deixant d’afegir la part que cadascú hi posa. I el joc inconscient s’acaba.

Sóc el primer que he hagut de curar les meves ferides i deixar de tenir por a mirar-les, com també he hagut d’aprendre a domar aquest desig que se m’enduia a perseguir somnis fets de fum. 

Com més practico l’après i el que ensenyo, més em sento tocant de peus a terra i més lluny de pensaments i emocions invalidants que feia que visqués la vida d’una manera molt poc autèntica.

Saber que cada dia em toca fer el millor que sàpiga, sabent que no he de demostrar res a ningú i menys a mi, vivint a llibertat de triar el que la meva coherència respectuosa em dicti, sentint dins meu una calma que neix de veure la ment i les emocions al seu lloc, presents però sense interferir massa. I sobretot amb el goig intern d’aquell infant que vaig ser i que ara a través de l’adult en puc viure el millor llegat, mirar el món amb la màxima innocència que puc sense que la ment i les emocions interfereixin massa i fent el millor per solament viure l’únic segon que puc viure sense la ment activada en un passat o en un futur, és a dir, l’Ara tan famós.

Aquest és el premi que puc gaudir avui, i el premi que pots gaudir si t’hi poses. L’entrenador i l’alumne estan dins teu, jo només et mostraré el mapa que he caminat perquè en facis el que millor sentis mentrestant caminem plegats a través d’alguna proposta que t’ofereixo amb l’acompanyament terapèutic o a través de la Natura i les Barraques.

Psicologia conscient, presència i consciència, i cinquanta per cent!

Seguim!!

Oriol

29. Agost 2020 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Vida, Vida, Vida | Deixar un comentari

Proper recés de silenci, meditació i interioritat. 26-27-28 d’agost

Aquest final d’agost, el 26-27 i 28 d’agost tindrem el darrer recés d’aquest estiu, just abans comenci el següent curs amb tot allò que ens espera!!

Tornar a Casa, nom de tot el projecte, inclús aquesta proposta dels Recessos al bosc i les Barraques, té la finalitat de poder-te mostrar què passa quan deixem d’identificar-nos amb aquesta pantalla mental plena de pensaments i què passa quan som capaços i capaces d’anar més enllà de les emocions que ens deixen presos i presses massa sovint.

Una oportunitat per encarar de la millor forma la següent etapa de l’any i el nou curs que no només és escolar, nosaltres com adults el setembre també comencem un nou cicle empesos pel dels infants. Aprenent a viure des d’aquesta consciència practicant aquesta atenció plena que ens ajuda a aflorar la presència en nosaltres. Com si fos la taula de surf que ens manté damunt de la superfície de l’aigua sense caure-hi!

Feliç que et ressoni i que puguis viure l’experiència en tu, les diferents persones que ho han pogut viure, no n’hi ha hagut cap que se n’hagi penedit o que no li hagi aportat un coneixement important per anar transformant i seguir caminant les seves vides. Em fa feliç veure-ho i em dóna molta tranquil·litat a l’hora de dir-te que tu també ho podràs viure igual!

Una bona oportunitat per regalar-te una parada personal a un espai molt concret i especial del bosc, amb les vuit Barraques, alimentats de forma exquisida amb una cuina d’estil vegà, i també si així ho vols, acompanyats i acompanyades per mi durant els tres dies mentrestant anem fent diferents propostes per integrar el que comentarem.

Et deixo l’enllaç on trobaràs tota la info de què farem, el que et podràs trobar, les coses més importants a tenir en compte i com apuntar-te si ho decideixes.

www.tornaracasa.com

Una bona abraçada i desitjo que estiguis molt bé i que l’estiu t’hagi renovat de dalt a baix!

Seguim i gràcies per ser-hi!!

Oriol

14. Agost 2020 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Espiritualitat, Espiritualitat | Tags: , , , , , , , , | Deixar un comentari

Què farem?? “Tornar a Casa”, natura, barraques i nosaltres.


La forma més simple d’explicar que farem als recessos a les Barraques.

No fem teràpia però sempre és terapèutic parlar des d’aquí sens dubte.

Abraçada!! 

Oriol 🌞🌞🌞

10. Juliol 2020 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Creixement personal, Creixement personal, Creixement personal, Cursos i Xerrades, Hora del Despertador., Igualtat, Igualtat, Igualtat, Misticisme, Misticisme, Misticisme | Deixar un comentari

17-18-19. Recés de silenci, meditació, recolliment i interiorització al bosc i les Barraques.

17, 18 i 19 de juliol (Consciència aplicada a la psicologia per conèixer-te millor i sense necessitat d’entrar a cap drama)

Recés amb acompanyament i amb propostes grupals, demana dates per propostes sense acompanyament, si vols només ocupar l’espai per estar amb tu i la natura solament.

Què farem:

Enmig del bosc, junt amb vuit persones, aprendrem com la ment, els pensaments i les emocions que la segueixen, tenyeixen literalment la nostra vivència davant tot allò que fem a la vida, amb la insatisfacció i frustració molt sovint com a resultat. 

Principalment, el que vull que t’enduguis tornant és l’experiència de poder entendre que vol dir viure al present i el perquè no hi podem viure encara. No estar vivint des del present és la font del patiment o insatisfacció a la vida. 

Practicarem el com ser observador/a d’aquesta ment, emoció i cos que ens fa humans, des d’aquest Ésser que som. Amb eines per aprendre de forma senzilla a domar la ment. Quin millor lloc que al bosc endreçat i cuidat per persones en silenci perquè puguis viure’n la bellesa.

La proposta de “Tornar a Casa”, nom del projecte, és ben senzilla, fer una estada dins el bosc, en la que anirem conversant i fent silencis; realitzant propostes simples que ens ajudaran a veure i experimentar l’Amor, que aflora en un mateix i mateixa quan deixem d’identificar-nos amb la ment, els pensaments i les emocions que les segueixen.

Aprendrem sense necessitat de creure res, ni discursos teòrics, sinó des del sentit comú i la simplicitat, les arrels d’aquest patiment que és un dolor d’un passat que no hem sabut com gestionar perquè sovint ni en sabem l’origen i que acaba molts cops en patiment, amb més o menys intensitat; quan no s’atén, l’apatia amb la vida n’és un símptoma ben evident, o també la “malaltia“, en casos més extrems.

El patiment és simplement la identificació que tenim amb  els pensaments, emocions i el dolor físic. I aquesta identificació és la que ens separa d’aquesta Essència que hi ha en nosaltres.

“Tornar a Casa” és una proposta terapèutica des de la psicologia conscient, on t’enduràs tot allò que necessites per començar el canvi, el més bàsic que necessites per transformar la teva vida en tu i des de tu, i ningú més

De fet, només et calen unes eines bàsiques perquè les apliquis en tu i els altres, neixen del sentit comú: el respecte, la coherència i saber posar límits, des de la presència conscient.

Tot això dins el bosc i practicant la meditació en moviment que ens ajuda a aprendre a domar de mica en mica aquesta ment que no para i les emocions que ens immobilitzen la consciència.

Aquest entorn privilegiat et permetrà recollir-te i, amb les eines que t’oferiré, aprendre una altra manera de mirar les coses de manera simple, clara, directe i plena de sentit, perquè quan tornis de l’estada puguis seguir practicant i avançant tenint clar on cal afinar i posar atenció sabent que les coses aniran canviant simplement perquè t’hi poses, sabràs que sembrar a partir d’ara. 

Tot plegat t’anirà acostant, sense necessitat de fer massa, cada vegada més a la teva Essència, amb la Pau, el Goig i la Llibertat, és a dir, l’Amor que resideix en tu, des de sempre, imés present cada dia. Des de tu, als altres.

A qui va dirigit aquesta proposta:

Persones de més de 18 anys, tot i que farem recessos per adolescents més endavant. 

Aquest serà sense fills i filles per ser una proposta individual d’interiorització i coneixement personal.

Persones que tinguin ganes de trobar respostes simples d’entendre a través de la psicologia conscient d’aquells espais que tot i totes tenim i no sabem sovint com gestionar, relacionats amb els pensaments i la ment, les emocions i el cos que conformen la personalitat, ego.

Encara que pots venir amb la parella, cadascú ocuparà individualment una Barraca. Amb la resta del grup anirem fent les propostes que et proporcionaré.

Preu:

  • 350€ que inclou 
    • ús de l’espai i una Barraca individual per cadascú, amb vàter sec individual autogestionat
    • l’acompanyament grupal de l’Oriol en l’estada
    • tots els àpats i entre àpats de divendres tarda fins diumenge dinar amb la Judit com a cuinera
    • l’aportació pel projecte Irehom perquè pugui seguir avançant

Cuina: 

Serà una cuina artesanal, on el menjar serà ecològic i de comerç de proximitat sempre que es pugui. 

Et deixo la presentació de la Judith López perquè la coneguis millor. 

“Bones! Sóc la Judith, apassionada de la cuina saludable i alimentació conscient

Autodidacta a través de l’experimentació durant anys. I també sent alumne de grans mestres, que m’han ofert els seus coneixements a través de cursos, conferències… Moltes gràcies a totes i tots! 

M’encanta experimentar amb els aliments per crear plats nutritius, naturals i ben gustosos.

Salut i bons aliments.

……….

Aquí tens tot l’essencial, si vols reservar plaça fes-me simplement un missatge i t’explico com. 

Desitjo que t’engresqui la proposta i vegis com una bona inversió per tu l’energia que hi aportaràs!

Seguim i fins ara!!

Oriol
Psicòleg clínic, des de la “psicologia conscient”

646 138 029 (WhatsApp millor)
orioltarragcosta@gmail.com
www.orioltarragocosta.com

03. Juliol 2020 per Oriol Tarrago Costa
Categories: "Tornar a Casa, recessos, bosc i barraques, "Tornar a Casa, recessos, bosc i barraques, "Tornar a Casa, recessos, bosc i barraques, Eines per tu, descobreix-te!, Eines per tu, descobreix-te!, Eines per tu, descobreix-te!, Eines per tu, descobreix-te!, Eines per tu, descobreix-te!, Eines per tu, descobreix-te!, Eines per tu, descobreix-te!, General, General, General, General, General, General, Nou paradigma de la salut, Nou paradigma de la salut, Nou paradigma de la salut, Nou paradigma de la salut, Nou paradigma de la salut, Nou paradigma de la salut, Nou paradigma de la salut, Positiu, Positiu, Positiu, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient | Deixar un comentari

← Entrades antigues