Una part de mi. Inspiració, Mestres. El primer, Jesús. Jo, ara, Ésser Humà. Masculí i femení alhora. El que sóc, l’Oriol.

El que sóc.

Aquest àudio és un pas més dins meu… Estic aprenent a què quan comenci a gravar, gràcies a una idea que m’ha vingut al cap, i m’agradaria compartir amb tu, fa que agafi la gravadora i et comenci a parlar en diferit gravant-me el que et vull compartir pel moment que t’ho escoltaràs, o no.
Estic aprenent simplement a no pensar en la següent paraula que vindrà, només dic la que tinc als llavis i amb la confiança que quan acabi ja hi serà l’altre… deixar de “controlar” la meva parla és un dels meus propis entrenaments.

Més que mai m’he adonat que ha brollat com una regadora tot el que sentiràs, simplement observant com passa i adonant-me del que passa mentrestant vaig parlant.
Veure’m perdre, veure’m jutjar, veure’m veient imatges que venen soles i a vegades junt amb altres… i sempre neix una paraula que me’n porta una altra… i acaben sent monòlegs on tu sempre hi ets davant perquè no parlo a ningú més que tu, que en el fons sóc jo, clar.

Neix el que sentiràs, banyat d’un tros de vida meva i del que he viscut i forma part del meu llegat. Agraït ara estic veient el que n’ha crescut d’aquestes arrels sota la terra… algunes no agradables de viure, com tothom li ha tocat viure amb si mateix i amb si mateixa. Avui aquestes arrels nodreixen plenes de sentit l’arbre i els fruits que en dóna.

Et deixo part de la vida que ha anat caminant l’Oriol i que li ha servit per aprendre més i més a respectar-se i obrir els braços al cor que fugia i empaitava alhora.

A aprendre que les emocions eren qui agafaven el timó i feien marejar l’existència. Aprendre que aquest home que sóc, havia d’aprendre a centrar les seves emocions i pensaments que no paraven d’anar soles i sols.

Avui, sóc una mica més aprop d’aquest Ésser Humà que sóc i que pot experimentar amb els cinc sentits la Vida que li toca viure. Si algú vol treure o afegir de mi alguna cosa, ja no forma part de mi, sinó d’ell o ella. Sóc el que Sóc, res més, i tot.

Que l’autenticitat que sóc et pugui fer de mirall i més que bellugar-te res, et pugui mostrar una altra manera de veure i viure aquest món.
Una terra i continent que va ser caminada per un gran Ésser, i Humà, anomenat Jesús i que el que he viscut sempre com un home, amic i Mestre que ens va sembrar a tota la humanitat una llavor de la veritable essència que Som, l’Amor.
Altres Grans Mestres han ensenyat més aspectes del mateix despertar com a Éssers Humans. Ells també són Éssers Humans que han viscut i transmès el resultat del seu viure i conviure. Miralls on sempre m’he sentit cridat, i no uns altres.

Aquests dies sento que van acabant molts anys farcits de coses que han sigut una darrera l’altre una peça de la imatge del puzle que avui ja sóc, ara sí, Ésser i Humà. Que està caminant cada dia més en eixamplar més i més la vivència.

Ésser que mira el món tal com és amb la mirada innocent del nen que només ho viu, i l’home que cada vegada va sent més i més Humà.

Que el que escoltis només desperti l’Autenticitat que hi ha en tu, aquest Home o Dona que camina pel món tan bé com sap i pot. Que el meu propi via-crucis baixant al fons del meu infern sigui esperança per tu, de saber que només és el que tens por o desitges el que et fa veure miratges, precisament.

Que aquest Sol, que tant d’agrair és tenir-lo després de dies de tempesta, i aquesta Lluna que ens connecta en el més fons de nosaltres mateixos i mateixes, simbolitzin l’equilibri entre els oposats que és on pot aflorar el que ja és per si mateix, l’Amor.

Abraçada…

Oriol

Nota: Et passo quatre arxius que són exactament el que vaig gravar aquest dijous 23 de gener.
Quatre arxius perquè mentrestant ho anava gravant vaig haver d’atendre una persona que trucava a casa. Després perquè vaig posar la mà damunt i vaig parar la gravació… és a dir, el que vaig viure, el que hi ha passat. Ja ho escoltaràs…

Ahir vaig gravar-ho i avui he fet aquesta introducció i te’l penjo oferint-lo a aquesta lluna nova que hi ha avui. Nova, que no veiem, però hi és, És.

Seguim…

Avui, 24 de gener, Luna nova a Aquari, “Desertors de Consciència”, si tens ganes de llegir-ne més, aquí l’enllaç al que simbolitza la influència energètica del moment astrologic d’avui de la Luna de Abril, m’agada molt el to del que escriu.

Ésser Humà 1 de 4
Ésser Humà 2 de 4
Ésser Humà 3 de 4
Ésser Humà 4 de 4

24. Gener 2020 per Oriol Tarrago Costa
Deixar un comentari

Malaltia com a símptoma, fum d’un foc que no atenem.

“Som capaços de curar cossos però no tant de veure que és l’ànima que emmalalteix darrere, i una cosa no pot anar sense l’altre. Cal pal·liar el símptoma i ajudar a decréixer el patiment, com sigui, i també cal acompanyar a trobar el sentit a la causa mental i emocional que hi ha darrere el desgavell del físic.”

Et deixo un àudio que ha començat escrivint aquestes paraules tot reflexionant… he agafat la gravadora i ho he fet en veu alta, segur que t’arriben més coses que no pas si ho llegeixes.

De què serveix desconnectar el llum vermell del cotxe que ens avisa de la falta d’oli? Només cal que n’hi posem i s’apagarà, oi? Doncs, si agafem el símptoma igual que un avís d’alerta i fem cas al que ens avisa posant-hi remei, fàcilment el símptoma baixarà d’intensitat.

Faig una reflexió amb veu alta de la manera que veig aquest tema concret i com tot el que vaig compartint, tan de bo t’inspiri a ser cada dia més tu mateix i tu mateixa sense filtres que ho impedeixin.
És darrere els filtres que trobem el patiment.

I el patiment només és una resistència al que està passant, sigui com sigui, del mateix cos o de nosaltres mateixos i mateixes. Cercar l’equilibri i la calma depèn simplement de deixar de resistir-se tan bé com se sàpiga i cercar dins com és que ens resistim al que sigui que ens estem resistint. Aquí neix l’aprenentatge que ens fa ser més lliures cada vegada que passa, construïm.

Si fem la feina en nosaltres, tard o d’hora el patiment deixa de tenir sentit encara que el dolor formi part del nostre viure en moments concrets. S’hi viu molt millor, t’ho ben asseguro.

Que no ens perdem en etiquetes i classificacions i que aprofitem tot el coneixement i saviesa per poder “acompanyar” aquest Ésser Humà atenent totes les parts que som, cos, emocions i ment.

La salut s’expressa en nosaltres quan aquests tres centres s’equilibren.

Formen part del que ens fa humans, sens dubte, i no identificar-s’hi és el que ens fa ser Éssers, sens dubte.

Que puguem obrir les finestres del nostre cap perquè vagi sortint el fum, mentrestant podem reconèixer el foc que el crea.

Sense judicis sinó entenent des del sentit comú la saviesa que ens porta quan no hi lluitem en contra i assumim la pròpia responsabilitat de fer del canvi el viure.

Seguim…

Malaltia com a símptoma, fum d’un foc que no atenem.

20. Gener 2020 per Oriol Tarrago Costa
Deixar un comentari

Propera trobada de Converses Terapèutiques: “Dins la mateixa moneda de la desvalorització, hi trobem el passiu/va i l’agressiu/va”

Aquest divendres dia 20 a les 17:45, fins a les 20h, a Casasaies, seu d’Irehom, ens trobarem una altre vegada per celebrar les “Converses terapèutiques”.

A l’anterior trobada vam parlar i conversar del que volia dir ser al “caparrot” i el fet de poder viure conscient i present la Vida. Amb tots els filtres que modelen el que vivim junt i de costat dels pensaments, emocions i cos físic.

Aquesta vegada conversarem de les dues posicions bàsiques que ens trobem a l’hora d’afrontar el conflicte, la passivitat i l’agressivitat i que és un mecanisme de supervivència innat.

Ens mirarem aquestes dues cares de la mateixa moneda anomenada desvalorització.

Parlarem del mecanisme de protecció que és per nosaltres la defensa, i l’atac des de la defensa, com ens protegeix d’un dolor que ni sabem de tan protegit que està, i inconscient.

Trobarem el sentit a aquest dolor que és patiment al cap dels anys i de com se’ns manifesta en el dia a dia i a totes les edats.

El que vam aprendre inconscientment en la primera etapa, ara se’ns presenta en decorats i actors diferents però la mateixa obra. Darrere de tot, no ens sentim valorats i davant qualsevol amenaça reaccionem com vam aprendre, a través de la defensa, que a vegades és atac i a vegades, fugida.

Entendre-ho ajudarà a identificar quan estàs dins o fora la ment per extreure’n el millor coneixement.

Dins, identificat/a amb el patiment, o fora, “observant” el dolor, però des de l’equilibri. Quan ho entens i amb eines de com resoldre-ho, canviar-ho és sols una elecció, només cal posar-s’hi.

Vinga doncs, content si t’hi vols apuntar, segur que tots i totes aprendrem!

Abraçada i seguim!!

Oriol

Altres:

– Si vols/pots venir envia’m un missatge via whatsapp (646 138 029) per reservar plaça i així serà més simple preparar la sala, hi ha un nombre màxim de cabuda.

– Hi ha una aportació individual de 20€ per trobada. Si et plau, no deixis de venir si econòmicament no et va bé, mirem de fer un intercanvi.
– Si vols pagar amb hores de l’EcoXarxa també pots.

– Si necessites com arribar, fes-me un whatsapp i t’envio document amb instruccions. Tens 15-20 minuts de Manresa, 9 km.
– Bo que si és el primer dia, vinguis amb temps per no perdre’t, i així podràs començar puntual amb tots i totes a les 18h. Si cadascú posa una mica de la seva part en aquest punt, serà encara millor el viatge juntes i junts que farem.
– Vine amb roba per estar confortable junt amb la caloreta de l’estufa de llenya. Seurem amb coixins.
– Si vols formar part d’un grup de difusió per rebre directament les propostes que aniré posant, fes-me missatge dient-m’ho i t’hi poso. També aniré penjant els àudios de les diferents trobades per poder ser escoltats encara que no s’hagi pogut venir.

Qualsevol altre dubte: 646 138 029

Pròximes trobades: 20 desembre, 17 gener, 21 febrer, 20 març.
Tercer divendres de cada mes, a les 17:45 fins 20 h
COMENÇAREM PUNTUALS


17. Desembre 2019 per Oriol Tarrago Costa
Deixar un comentari

Intro. de “Converses terapèutiques” i resum 1ª trobada, “Del caparrot a viure conscient la Vida”.

Aquí us deixo un àudio que espontàniament i conduint vaig gravar. Disculpa el so que podria ser molt millor, però se segueix bé!!

T’explico quina intenció hi he posat en aquestes trobades de dues hores cada tercer divendres de cada mes i el que ens hi podrem trobar.

Espontàniament, acabo fent un resum de la primera sessió on vam parlar del que vol dir viure a través del filtre de la ment, el “caparrot“, i el poder viure simplement des de la mirada que no necessita afegir res ni treure res d’aquest present.

Et recordo que si volguessis rebre la info de les activitats que aniré proposant, inclosa aquesta, vaig crear un grup de difusió whatsapp on, només, hi penjaré la informació necessària, i les gravacions de les diferents trobades de “Converses” perquè qui no pugui venir però vulgui poder seguir el que anem fent, s’ho pugui escoltar amb calma a casa.

Aquests àudios només seran per les persones que formin part del grup de difusió i només per aquest espai els passaré. Passa’m missatge i t’hi apunto si et ressona.

Res més, aquest divendres a les 18h farem la següent trobada, penjaré ara un post amb la presentació del que hi farem.

Abraçada i seguim!!!

Oriol

Introducció a les trobades i resum primera sessió, “Del “caparrot” a viure Conscient la Vida.”


17. Desembre 2019 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Converses..., Converses..., Converses..., Converses... | Deixar un comentari

Confrontació: Jo, l’altre, el món.

El laberint de la ment.

Homes i dones, dones i homes. És igual que sigui blanc o negre el guà que ens posem, si donem un cop de puny. Defensem l’infern o empaitem el cel.

Mentrestant hi ha confrontació sempre hi haurà un culpable i una víctima. El drama etern que s’alimenta, es nodreix i s’auto-recrea. Existeix perquè n’hi ha dos que es mal-miren, i a ells mateixos sense saber-ho.

El “mal-tracte” que avui encara vivim, uns i altres, homes i dones, dones i homes, és la falta de “bon-tracte” de la nostra infantesa d’aquells que van fer el millor que van poder per ensenyar-nos el que era l’amor per ells. I així sempre.

Aquesta “ferida” està gravada dins el nostre inconscient, que avui es revela en nosaltres en forma de patiment però només ho sabem reconèixer en els altres, mentrestant, els estem jutjant.

La confrontació és perquè dos diuen tenir raó, només la seva, i no, això no pot ser l’amor, com diuen. Només hi ha un Amor.

L’Amor només pot ser harmonia, que és l’equilibri entre els oposats. I si mai hem pogut ser l’Amor com podrem reconèixer l’altre? 

Només quan ens reconeguem a nosaltres mateixos/es, deixant de fugir de la por i deixant de perseguir el desig, podrem veure l’altre tal com és, i no, com ens imaginem que és.

Així ens ho mostren cada dia humilment els infants, abans d’”entrar” al casco/ment.

Perdem el Paradís, per passar per l’infern i re-néixer al cel, per adonar-nos finalment i esgotats de perseguir-ho o fugir-ne, que és aquí a la Terra, la natura, el roure, la flor, … 

No hi ha cel ni infern quan mirem amb el tercer ull, és a dir, posem Consciència a aquesta Presència. Aquí Som, l’Amor, obert ja a l’altre.

Abraçada! 🌞🌞🌳🙏❤️🙏🌳🌞🌞

28. Novembre 2019 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Diàlegs amb una mateix/a, Misticisme, Misticisme | Deixar un comentari

Nova proposta, trobades mensuals, “Converses terapèutiques”. Grup Difusió i més!!

Bon diumenge! Com estàs??

Escric aquest missatge per informar-te que estic creant un grup de whatsapp en el qual només penjaré informació de les activitats que vaig proposant i que si t’interessen, en podràs estar informat. No serà per res més aquest grup, perquè ja anem prou saturats.

Totes les farem a Casasaies, seu del projecte Irehom, solament a 15 minuts de Manresa, enmig de la natura i en un entorn privilegiat.

Si sents que vols estar informat/da, només m’has de fer un missatge i t’hi apunto. També t’agrairia si creus que li pot interessar a algú conegut/da teu/va. Només has de passar-li el meu contacte i que em faci un missatge i l’apunto. Igual que a tu. 

Gràcies pel teu temps i el que aportes quan participes! Desitjo que el teu present estigui ben banyat de presència conscient gaudint la llibertat de ser la millor versió de tu mateix i mateixa!!

Seguim, seguim descobrint que és el que ens aparta de viure en pau, goig i llibertat.

Abraçada, i feliç si ens veiem en alguna de les propostes!

Oriol
646 138 029

Aquí et deixo un resum de les activitats que aniré programant i penjant quan es facin al grup, també ho aniré publicant a xarxes:

“Converses terapèutiques” comencem aquest divendres 22 de novembre a les 18 h fins 20 h, en principi el tercer divendres de cada mes, obertes a tothom i on practicarem la mirada de la Psicologia Conscient conversant de coses ben simples i clares, que a tots i totes ens ocorren i que fan que la vida no sigui tant plena com podria. No som tan diferents en el fons, ja veuràs! Seran eines que t’ajudaran a mirar-te la vida des d’un espai molt més amable. Entendre perquè el present és com és gràcies al passat (psicologia) i que i com canviar aquest present perquè el futur canviï (consciència)!!
Pròximes trobades: 22 novembre, 20 desembre, 17 gener, 21 febrer, 20 març.

En aquestes trobades hi participarem persones que ja hagin fet un acompanyament amb mi i volen de tant en tant fer un recordatori i sobretot aportar la seva experiència en aquest treball. Persones que ja fan feina interna amb si mateixes però tenen ganes d’escoltar altres mirades o perquè veuen que no acaben de trobar la calma interna. Persones que econòmicament no poden permetre’s ni destinar més despesa per fer treball personal. Persones que mai han fet teràpia però no se senten satisfetes amb la seva vida o hi ha patiment, poc o massa, però n’hi ha i que volen poder entedre.

Cada trobada serà única i no cal tenir continuïtat entre elles. Farem feina juntes i junts sense atabalaments innecessaris! Hi haurà una aportació individual de 20 €.

Diàlegs amb el Bosc, meditació en moviment (gratuïta). Normalment una trobada cada un o dos mesos;

“L’Hora del Despertador”, un curs de 12 sessions per aprendre el més bàsic per resoldre el símptoma que et fa patir des de tu, sigui quin sigui, no necessites res més. Quan s’emplena el grup comencem;

Estades a les Barraques de Vinya restaurades per fer treball personal o recessos, dins el bosc. Individuals i en grups. (Començarem de cara la primavera); 

Caps de setmana en grup a les Barraques de Vinya. Treball personal des de la psicologia conscient. (Començarem de cara la primavera); 

Acompanyament individual i/o parelles.

17. Novembre 2019 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Eines per tu, descobreix-te!, Eines per tu, descobreix-te!, Eines per tu, descobreix-te!, Eines per tu, descobreix-te! | 2 comentaris

Presentació 3ª edició de l’Hora del Despertador, aquest dijous 17!

Bones! Com anem?

Et deixo un vídeo,  on et convido a venir el proper dijous a la presentació del curs que faré properament. He pensat que és la millor manera que puguis tenir clar el que proposo i tot allò que té a veure amb el trajecte que farem plegats. Et servirà per decidir si sents participar.

És un curs on podràs aprendre de forma simple, directa i plena de sentit comú, eines perquè puguis començar a mirar la vida des d’un altre espai, el de l’observador. Conscient del present que és, quan no estem dins al cap ple de pensaments, emocions o dolor físic.

Des d’aquest espai, simple d’entendre, el patiment queda en un segon pla i podem començar a mirar el dolor entenent que és el que l’ha fet aflorar.
A partir d’aquí, a Viure!!

Benvingut i benvinguda si et ressona!

Seguim!🌞🌞🙏🏼🌳❤️🌳🙏🏼🌞🌞

Dijous 17, a les 19:30
Espai Annamasté.
Plaça Fius i Palà, n.1. Escala Esquerre, 3er. 2a. (Casa La Buresa) costat Plaça St Domènec de Manresa.

8BA9BF1F-6DC7-43A9-B337-0EFBDAA56AF8

Clica enllaç següent per veure vídeo.
https://orioltarragocosta.com/wp-content/uploads/2019/10/IMG_1401.movCE2E22FC-4BB6-4B8E-996B-EFBBF04E37F1

12. Octubre 2019 per Oriol Tarrago Costa
Deixar un comentari

Eps!! Aquesta tardor començem el tercer grup de creixement i transformació personal, vens?

L’Hora del Despertador, 3ª edició.

T’imagines que la teva vida la poguessis viure des d’aquestes tres característiques:

Pau, Goig i Llibertat.

I que solament amb simples eines fos possible viure-hi cada dia una mica més?

T’imagines que aprenguessis com trobar l’equilibri en aquelles parts que encara et desestabilitzen, i que quasi sempre van acompanyades d’emocions, o una ment plena de pensaments que no paren, o amb un cos ple de mals, o simplement, poc sents que res et faci moure?

T’imagines que realment fos possible canviar la vida que estàs vivint amb patiment o desídia?

T’imagines que poguessis dir tranquil·lament el que sents i penses en cada situació i a més sense por?

I, t’imagines que ets capaç de posar-te límits des del no judici i en conseqüència aprendre a posar-los als altres en allò que saps de sobres que n’has de posar però no com fer-ho?

T’imagines que finalment et dónes permís per fer allò que creies que mai faries?

I t’imagines que tot això fos possible sense massa esforç i que només depengués de tu?

“L’Hora del despertador” va encaminat a què trobis com fer realitat en tu tot el que has llegit, d’una forma simple i plena de sentit comú, si no poc canvien les coses.

Obtindràs mitjançant aquest curs les eines necessàries per fer el que cal fer perquè cada dia puguis anar experimentant més l’Amor que aflora quan fas la feina d’entendre el “com” és que et passa el que et passa des de la consciència.

“L’Hora del Despertador”, és un curs que consta de 12 sessions grupals on anirem aprenent a cada sessió tot allò que cal per entendre el sentit del símptoma que puguis tenir i amb ganes de canviar.

T’agradaria que la calma retornés a dins i fora teu?

T’agradaria deixar de dependre de qualsevol cosa, persona i objecte?
T’agradaria poder viure sabent que tot hi haver-hi a vegades dolor, ja no cal el patiment?

Te’ns ganes d’agafar les regnes de la teva Vida i aprofitar l’energia de la queixa per aprendre a ser-ne lliure?
Tens ganes de transformar la Vida que estàs vivint transformant-he?

Tens ganes de deixar lliure el passat un cop trobaràs el sentit del què hi va passar?
Tens ganes d’aprendre simples eines per gestionar tot el que t’està reservant el futur?
Tens ganes d’aprendre com deixar de sembrar les mateixes llavors que sols donen fruits plens de patiment?

T’ofereixo el millor de mi en cada moment. L’únic que vull que puguis veure amb els teus propis ulls, és que el teu patiment o desidia davant la vida, només és el malson que t’has cregut gràcies a que ho has vist així des d’un començament.
T’ofereixo el resum de trenta anys d’autoconeixement i indagació cap a mi mateix d’ençà que vaig preguntar-me que hi feia aquí a la terra empaitant una pastanaga. Tot un caminar cap dins i fora meu des de molts camins diferents amb molts mestres de tots els colors i formes.

T’ofereixo que descobreixis la única “casa” on sempre hi podràs estar bé, dins teu, després d’entendre el passat que ara encara pateixes, i de saber des de la confiança que el futur que ve anirà canviant perquè aprendràs a sembrar d’una altre manera.

T’ofereixo solament allò que m’ha servit i ja fa més de deu anys que va servint a les persones que s’hi posen des d’aquest camí compartit amb altres com tu que volen trobar respostes.
T’ofereixo un camí on només la Veritat des del no judici prevaldran per damunt de totes les coses que farem i et donaran el sentit que només pot néixer de dins teu, perquè tingui realment sentit per tu.

T’ofereixo des de la Psicologia Conscient un mapa ple d’eines, ben simples d’aplicar i senzilles d’aprendre, totes juntes t’ajudaran a guiar-te en els moments que et caldrà saber on anar i/o triar, dins aquest dia dia. Amb elles entendràs el perquè t’ha tocat viure el que t’ha tocat, i per l’altre, aprendre què fer en aquest present perquè doni els millors fruits al futur.

El passat amb la mirada de la psicologia i el futur des de la consciència d’aquest present únic que podem viure.

Coses pràctiques:

Adreçat a: Persones que tenen un símptoma emocional, mental o físic, més o menys invalidant i amb menys o més patiment. Persones que sense patir massa, no troben el sentit ni l’estímul a la vida.
També, si no estàs vivint sentint pau, goig i llibertat, és a dir l’Amor, trobaràs en el curs les respostes, ja veuràs.

On: A Casasaies, seu del projecte sense ànim de lucre Irehom, on visc, amb unes instal·lacions precioses per utilitzar juntament el bosc que rodeja i forma part d’aquesta vall espectacular a 15 minuts de Manresa.

Què: Ens trobarem durant 12 sessions que conformaran el mapa que et servirà un cop acabat per funcionar on vagis i que facis.

Quants: Grup de 10-15 persones com a màxim. Mirades diferents ajudant i fent-he de mirall. Trobades de dues a quatre hores depenent el nombre que siguem.

Quan: Un dia a la setmana al principi i cada quinze dies després.

Farem: Seure, caminar, estirar, silenci, parlar, ordenar, entendre, respirar conscientment, meditar en moviment… I entremig de tot això, aprendre que vol dir estar present i conscient amb tot el que ens cal per ser lliures de condicionaments.

Quin dia: El que estipulem tots i totes, entre setmana o cap de setmana.

Inversió: L’energia necessària que destinaràs per invertir en tu serà de 70 € cada sessió de 2-4 h depenent del nombre de persones.

Què necessites per poder extreure’n el profit necessari? Que et ressonin les paraules que has llegit i la voluntat de posar-t’hi fent el primer pas i després la voluntat de fer el segon, i després el tercer. Amb la confiança de saber que quan arribaràs al final, segur que et satisfarà tot l’après perquè ja n’estaràs vivint els resultats, si fas el que se’t suggereix a fer.

El mapa és molt clar i simple, ja veuràs, i seguir-lo més, encara que a vegades no sigui fàcil, però tampoc difícil!!

I no dubtis ni un sol moment, si en acabar no veus encara els resultats en tu i el teu entorn, et torno la meitat del que hi has destinat en forma de diners, aquest és el meu compromís també amb tu.

Feliç si sents formar part d’aquesta tercera edició i participar amb el grup! No dubto ni un segon que no et deixarà indiferent veure les mateixes coses que fins ara has mirat d’una manera, amb unes conseqüències ben conegudes per tu, des d’un altra angle, amb un resultats diferents, i millors, sens dubte!!

Si t’interessa, solament fes-me missatge i t’explico el que falti. I si sents que a algú li pot interessar, gràcies per fer-li arribar!

Seguim doncs, gràcies pel teu temps i content si caminem plegats aquesta edició! Abraçada per tu!!

Oriol

646 138 029
orioltarragocosta@gmail.com

19. Setembre 2019 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Hora del Despertador., Hora del Despertador. | Deixar un comentari

Mare, Feminitat Conscient. Pare, Masculinitat Conscient. 2 de 2.

I aquí la segona part d’aquest binomi, l’àudio amb la reflexió des de la feminitat que com Oriol puc viure i veure. Dins el marc de la Psicologia Conscient que ens fa de mapa sota totes les infinites possibilitats que ocorren en el món que cadascú es construeix sense saber-ho.

Parlarem sobre la mare i la feminitat intrínseca que l’acompanya, igual que el pare, de com he viscut aquests primers 12 anys de vida al costat d’ella, principalment, però també d’ell.
Sobretot, com és de determinant en nosaltres i pels possibles futurs del que ens atraurà o rebutjarem.

Aquesta Feminitat que regna dins teu des del primer dia que van engendrar-te, amb més presència si l’encarnes dins un cos de dona, més subtil si ets un home, però igualment present.

Aquest món que vivim, comença a ballar “unió” i a obrir els ulls, retornant a l’essència que cadascú És, sí, simple però ni fàcil ni molt difícil, solament permetent-nos ser allò que vulguem!
Sense por ni desig, només perquè lliurement, gaudint-ho i estant en pau amb nosaltres mateixes/os, decidim que ara, en aquest precís moment, no hi ha res més important que fer, fer el millor que cadascú sap, amb totes les eines que va adquirint pel camí, cap a la seva “alliberació”!

I del que cal ser conscient és que, això d'”alliberar-se”, no és res més que d’aquelles creences que portes sense saber-ho, d’aquells condicionaments que fan que visquis la vida des d’uns filtres. On el patiment o desgana davant les coses que et toca viure, sempre t’avisarà que encara queda feina per fer.
I recorda que de feina sempre n’hi ha, i com més avançaràs pas a pas, més fluid serà el teu caminar, doncs és clar, la motxilla cada vegada pesa menys!!

Tot renaixement crea incomoditat. Quina sort que ja hi ha persones que ho han fet abans i ens ensenyen cada vegada més clarament els senders per on transitar…

Si, així és, dins teu portes la motxilla que guarda tot el viscut, l’inconscient, on hi ha dues pedres ben grosses, les que més, el pare i la mare, perquè després tot deriva d’aquí, i és conseqüència del viscut a la infantesa amb ells, sigui el que sigui que vagi passar.
Com estiguis amb aquestes dues “pedres de la motxilla” feta de passat, és el que més et pot indicar a quin camí anar a cercar les respostes certes i directes, el patiment ens anuncia vivint-ho amb menys o més intensitat, més o menys freqüència, sigui com sigui, ho estàs vivint, poc o molt.

Si pateixes, hi ha feina a fer, i, com que tot és conseqüència del que vas creure’t ser, només cal entendre des de l’adult i adulta què ets.
Que aquells dotze anys van ser el que havien de ser, i que totes les bufetades també anaven acompanyades d’abraçades, amb més o menys intensitat.
Hi ha parts per integrar i acceptar com a viscudes i que et pertanyen també d’una manera o un altre. I també potenciar aquelles parts que t’hi reconeixes i t’ajuden a ser més tu mateixa o tu mateix. I també llençar totes aquelles parts que ja no vols pas per tu mai més.

Però, és només una part de la vida en minúscules, i si no en som conscients, res més que una pel·lícula on cadascú representa papers. Jo faig de fill, de company, de pare, d’avi. I sense saber que, el personatge em viu a mi.

Tu vius el personatge o ell et viu a tu?? Preguntava a un home.

El patiment ens condueix dins forats que creiem que mai acabaran o que és el que ens toca… NO!!!, el patiment és precisament la porta, i la clau està dins el teu cor, sense dubte!

Abraça’t més cada dia i deixa de queixar-te pel que sigui, jutjar-te, justificar-te i qualsevol acció que puguis fer a través de la ment i pensaments. I, ACTUA!! Cap més excusa!!

Només viu-te, te’n recordes??? Sí!!, quan corries darrere una papallona o dansant dins un camp de rostoll amb totes les bales que hi escalaves…
On hem deixat l’infant preciós que ens feia veure la vida amb tres dimensions i de colors. On és??

Camps segats on el infant juga lliure…

Simplement, darrere totes aquelles capes d’històries que no hem resolt, de totes les programacions que hem rebut des del millor amor que han sabut, des de tots els condicionaments…. tot això és el que et separa de poder connectar amb el teu infant… la ment amb totes les diferents capes.

Quina tragèdia oi??

Doncs, no ho és pas. Observa, anem a fer un mini exercici

Mira un objecte del teu voltant amb els ulls ben oberts i fixes al punt que mires. Ara pensa amb la teva mare o el teu pare sense deixar de mirar el punt…
Veus la imatge del pare i de la mare?… La veus davant teu??, veus que darrere també hi ha el punt que miraves??

Doncs aquí arriba el més simple de fer i veure, la teva mare està sent projectada a la pantalla de la teva ment que encara no podies veure segurament. La mare que veus dins, és la imatge que el teu inconscient evoca damunt la pantalla i tu la veus.
I també passa amb qualsevol pensament que et sorgeixi dins el cap i també qualsevol vivència que visquis. Aquesta pantalla és la que ens separa d’aquest “Ara” que els infants fins als 3 anys, sense encara saber-ho, ens mostren, el que és i com viure’s aquí, i des d’aquí!

No cal pensar en què faré al pròxim segon, només que aconsegueixi fer plenament el que faig ara, un cop l’hagi viscut, en vindrà un altre, i així amb els següents. Com menys miris la pantalla de la ment, més lliure. Com més t’hi identifiquis més t’hauràs de flexibilitzar després agraint-he que cada dia té n’adones més ràpidament que ets “dins” i pots sortir-ne.

Tornant a l’exercici d’abans, no miris la pantalla on hi veus altre cop la mare o el pare, si no fixa’t amb el punt que tens la mirada posada més enllà, i veuràs que si observes al costat, hi ha la resta de coses d’aquest únic decorat que formes part llegint aquestes línies, de l’única obra de teatre que puguem Viure mai. On cadascú fa el personatge que vol i on ningú té por ni necessita res, estant ja vivint-se des del present, on la ment ja no fa de filtre. Aquest és l’objectiu, caminar des d’aquí, amb els ulls desperts.

Aquí és on comença i acaba tot, no ho dubtis, aquí és on amb entrenament simple d’anar-hi posant atenció, sempre que li sentis posar, aniràs aprenent a “separar-te” del que estàs vivint fins llavors identificant-hi i deixant-he emportar per unes emocions que t’indiquen que allà hi ha quelcom a gestionar.

Aquest únic segon, és l’únic que podem experimentar amb els cinc sentits, només aquest, tu, i jo, i tots. Tot el que hi vulguem afegir o treure, és ment, i qui pateixi té la millor oportunitat d’adonar-se i cercar el canvi, en cadascú mateix/a assumint el 50% de responsabilitat sense culpar més a l’altre.

M’expresso des de la meva mirada que ha sigut modelada per a cada vivència que aquestes tres últimes dècades he estat vivint de la millor manera que he sabut amb el meu propi camí d’autodescoberta. Un cercle immens que retorna una i una altra vegada a un sol lloc, aquí, i ara. El camí del mig, la mirada del “tercer ull”, que és el que mira ajuntant els dos oposats conscientment des de la presència en aquest present.

Aquesta setmana passada vaig ballar-me despullat enmig d’un “viatgeintern i profund, on els vestits van deixar de tenir sentit i encara més el que podrien representar.
Masculí i femení dansant harmoniosament a través d’aquest cos, emocions i pensaments…
Feliç de mostrar-me tal com sóc a cada moment de la millor manera que puc i ser.
Una mà que s’ajunta amb l’altre tocant-se tots els dits i situant-se damunt el pit, honora aquest moment en mi, moment d’integrar els dos oposats acceptant-los, lliurement.

Sóc aquest que sóc, no puc ser res més. Gràcies per ser-hi també.

Que gaudeixis del segon àudio sobre la mare i la feminitat conscient que va junt amb l’anterior i es complementen. Feliç si t’aporta coses i enceta la reflexió dins teu! I feliç també si has llegit fins aquí…

Seguim!!

Mare, Feminitat Conscient.
Cap de Creus.

13. Setembre 2019 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Espiritualitat, Espiritualitat, Espiritualitat | Deixar un comentari

Pare, Masculinitat Conscient. Mare, Feminitat Conscient.1 de 2.

Aquí et deixo unes reflexions des de la mirada de la Psicologia Conscient dels dos éssers que van pol·linitzar aquella flor i en va néixer un fruit ple de llavors que ets tu, em refereixo a la teva mare i el teu pare, al teu pare i la teva mare. Amb aquest post, trobaràs la del pare, i la setmana següent la de la mare.

Tots dos, en un 50% “t’han creat”, orgànicament, emocionalment i mentalment.

D’aquí va “néixer” el que en diem personalitat, exercida i mostrada per uns personatges que junts n’hi podem dir “ego” que serà com ens mostrarem més conscientment a partir dels 12 anys davant del que ens tocarà viure.
Formes de mostrar-me al món gràcies al que he après de com és aquest món a través dels meus pares, que vénen d’uns altres pares, i d’uns altres pares…

El dolor i el posterior patiment, és una de les benediccions més grosses que tenim si ho podem mirar com una oportunitat per revisar tot allò que en la meva vida ho visc des de la por o el desig. Començo a preguntar-me que puc fer amb el 50% de responsabilitat que tinc davant el que em passa, és clar, si vull apostar de viure’m cada dia més des i en l’Amor Real. No hi ha bons ni dolents, cadascú posa el seu 50% a l'”olla dels guisats”.

Gràcies a totes i cada una de les resistències que poso a segons quin tipus de coses, com també aquells desitjos que fa temps que persegueixo sense satisfer-me mai, puc adonar-me de quina part d’aquest passat està fent de filtre i fa viure’m el que visc de la manera que ho visc!

Ser-ne conscient és transcendir-ho.

Per fer-ho fàcil, la dita: “No són les circumstàncies que ens fa mal, sinó com jo visc aquestes circumstàncies!”, simple, sentit comú!

Com més resistència/confrontació/desídia hi hagi davant allò que em toca viure, més puc estar segur d’estar davant un fet inconscient que està aflorant de forma que no puc reconèixer dins la situació que visc, m’has seguit?
L’inconscient se’m mostra gràcies a l’altre i, el que m’avisa a mi que se’m dispara una història que hi he de posar atenció, és que m’activo a través d’un “MEC” (MentEmocióCos) posant resistència conscient o “passant” d’allò que està succeint. Funcionem així sense adonar-nos que som titelles del que vivim i que massa sovint només és quan peta alguna cosa que comencem a fer-nos preguntes.

Hi havia un nen i una nena que van aprendre a través d’uns pares. Van créixer i pel que fos, es van conèixer i sentir atrets. Un dia van decidir o no, tenir-te, ser finalment pare i mare, mare i pare.
Una dona i un home que ara t’ensenyen tot allò que poden i han après de la millor manera que saben. Sí, tu, jo i tothom, som el resultat d’ells dos.

Posar atenció en això tan primordial i que és la llavor de l’arbre en potència que Ets, mare i pare, fa que puguis entendre si a la teva infància fins als 12 anys aproximadament hi va poder haver o no l’Amor Conscient que parlem aquí. Sobretot, mirant una mica com ells es vivien entre ells i vivien al món, podrem veure quin tipus de filtres tenim dins sense ser-ne massa conscients, encara. T’has adonat que a mesura que creixem i més lluny volem ser d’alguna forma de ser del pare o la mare, més ens hi assemblem o, ens ho trobem davant a través d’una altre persona??

Si som conscients d’allò après del passat, sense saber-ho ni poder-hi fer res, només nosaltres decidim si volem seguir fent-ho a partir d’ara. Serà el nostre futur, demà.

Aquest àudio parla del pare i la masculinitat, va junt amb el que vindrà que reflexiona amb la mare i la feminitat, amb tota la humilitat, sabent que és la millor aproximació que puc, des de l’home que sóc. Van ser gravats junt amb l’anterior àudio assegut i contemplant la tarda preciosa que feia… Et comparteixo una manera de mirar-ho, tant des de l’Amor Conscient que puc viure ara, content si et ressona.

Se de sobres quina “mons” hi ha dins el món de les parelles i més encara davant les coses que passen a la nostra societat. No canviarà res fins que no comencem a mirar-nos des d’aquest cor que veu en l’altre a un ésser humà que està fent el millor que sap per ser més Persona cada dia, i que sap respectar-se i fer-se respectar quan algú no n’ha après encara.

Desitjo que hagi sabut ser instrument d’aquesta manera tan simple de mirar i viure la Vida Conscient mentrestant es gravava el que brollava. Desitjo que cap paraula faci moure cap emoció teva i que el que escoltaràs pugui arribar-te directa com si les paraules té les poguessis dir tu mateix/a de la forma més respectuosa.

Si vull rebre i collir abraçades, començo ara mateix a donar-me’n i donar-ne. Si, encara que ens costi i molt, si vull canvis, he de començar jo a fer-ne i després saber posar els límits com toquen, és a dir, abans que no passin tres vegades les coses.

Gràcies que cada dia et pots mirar més i més al mirall donant-he gràcies pel que Ets, sents i fas, sabent que cada dia ets un poc més lliure, que vius des del goig i sentint la pau dins, més i més sovint. Si fas això amb tu, és impossible no fer-ho amb els altres.

Com que sé que puc triar, com tothom, escullo rodejar-me de Persones Humanes Conscients, Despertes a la Vida, viscuda conjuntament, a través dels cinc sentits.

Comença un nou curs!! Quina classe et tocarà?? N’has deixat moltes pel setembre??

Seguim!!

Pare, Masculinitat Conscient.
Estany Ivars d’Urgell


30. Agost 2019 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Àudios i vídeos, Àudios i vídeos, Àudios i vídeos, Àudios i vídeos, Àudios i vídeos, Creixement personal, Creixement personal, Creixement personal, Creixement personal, General, General, General, General, General, General, General, General, Igualtat, Igualtat, Igualtat, Nou paradigma de la salut, Nou paradigma de la salut, Nou paradigma de la salut, Nou paradigma de la salut, Positiu, Positiu, Positiu, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Reflexions, Reflexions, Reflexions, Vida, Vida, Vida | 2 comentaris

← Entrades antigues