Migració del blog a la nova web. Canvi de cicle! T’apuntes a seguir?
Bones! Com anem?
El dia 11 de gener del 2010 vaig fer el primer post. Quasi 300 entrades han omplert aquests onze anys. Tot un viatge intern que ara fa un salt amb la nova web Tornar a Casa, ja l’has vist? www.tornaracasa.com Aquest dijous passat va sortir a la llum!
A partir d’ara aniré publicant allà tots els posts, reflexions, vídeos… Per tenir més agrupat i a un sol lloc, tot el que vaig generant de continguts.
Aquí et deixo un enllaç per si vols estar informat/da. En principi des d’allà no rebràs tants mails perquè una o dues vegades al mes, faré un butlletí per informar del que vagi passant, activitats, entrades, articles…
Clica aquí per inscriure’t: www.tornaracasa.com/newsletter
Gràcies per ser-hi tot aquest temps!! Desitjo que seguim compartint i compartir-nos…
Seguim!!
Oriol
Les emocions com el millor termòmetre per una vida molt més plena en temps de covid.
Bones! Com anem?
Aquí et deixo un PoDcAsT que aprofundeix encara més dins el món de les emocions, i quin és el sentit des d’aquesta mirada de la consciència i la psicologia que practico en mi i acompanyant a altres.
Els moments que estem vivint amb la pandèmia, ja fa molts mesos, les emocions poden estar més a flor de pell que mai.
Et comparteixo el que escoltaràs, per si t’aporta eines per afrontar-ho d’una altra manera. Una mirada diferent d’atendre les emocions entenent una manera diferent de viure-les i gestionar-les. Simplement entenent que és allò que les fa activar.
L’emoció des del sentit que, ens indica! Només això. Com un termòmetre indica la temperatura.
Les emocions s’activen i ens fan patir perquè ens hem cregut de fet, que és la malaltia. Tot i que és, simplement, l’avisador que alguna cosa cal mirar i revisar en nosaltres. I, igualment, i de costat, acompanyats per les millors medicines, les més noves i les més antigues, cadascú decideix amb qui i què.
Si hi ha patiment, si hi ha emocions activades, pensaments que criden i no s’aturen, cossos emmalaltits que no paren de queixar-se, en el fons ens ho podem mirar com el millor termòmetre per començar a cercar que fa que ho estiguem vivint… a dins t’ho explico, ja veuràs, és molt simple entendre-ho, tot i que ni fàcil, ni difícil, fer-ho, només és posar-s’hi…
Que aquest PoDcAsT et porti claredat si te’n cal; confiança si l’has perduda; i, sobretot, calma dins el cor, si paties.
Entendre vol dir sanar, tornar a la calma! Tornar a Casa.
Una bona abraçada!!
Seguim!!
Oriol
🌞🌞🌳🙏🌞❤️🌝🙏🌳🌞🌞
Aquí et deixo dos formats on escoltar-ho:
Judicis i microjudicis, cap condueix al cor, a l’Amor.
Aquí et deixo aquest podcast de vivències personals que visc participant en diversos grups on fàcilment apareixen els judicis i els micorjudicis molt més encoberts. Et comparteixo la meva mirada des d’aquesta psicologia conscient que cerca dins el que ens activa a fora.
L’objectiu és fer-te de mirall i res més, no et creguis pas res del que et dic i sobretot qui t’ho diu. Simplement, deixa que les paraules se t’enduguin a un viatge sonor on si tanques els ulls i estàs en calma, viatjaràs a través d’imatges que et duran les paraules…
Una mirada que t’ajudarà a anar-te veient també i sobretot poder veure espais en tu que si els gestiones de forma diferent, t’aportaran molt més benefici!!
Una de les parts més importants que ens aparta de ser i viure autènticament tal com som, són els judicis i els microjudicis, emmascarats a través de somriures “innocents“. Els fem i ens els deixem fer. Cap dels dos ens condueixen al cor, i menys a l’Amor.
Feliç si t’aporten allò que necessites per ser més tu cada dia, més autèntic i autèntica! És molt divertit el viatge…
Abraçada i seguim, oi?
Oriol
50%?? What??
Com estàs?
Què vull dir quan, davant els conflictes, cadascú té un 50% de resposabilitat davant el que passa?
Per mi és la base de l’Amor, sense aixó no hi pot ser, és una invenció de la ment, d’un ego que fa el millor que sap, ni bo ni dolent, encara perdut dins la pantalla de la ment… un ego que creu que és més o menys que l’altre, res més.
Vaig fer aquest vídeo perquè et pot donar una mirada diferent de com encarar els conflictes d’una altra manera, no projectant en l’altre el que ens hem de fer responsables. Aquí comença tot, des d’un mateix i mateixa!!
El conflicte i el patiment és simplement el que ens van allunyant del plaer de viure cada dia una mica més…
He fet aquest vídeo curt explicant-he que vull dir amb el 50% a través d’una simple metàfora amb les mans.
L’Amor s’expressa quan deixem la dualitat mental i emocional a un costat, sense identificar-nos massa en cap costat de la balança.
Sense equilibri dels oposats no hi pot haver harmonia, no hi pot haver Amor.
Els dos oposats són dins nostre a través del símbol del cel i l’infern.
El bé i el mal que lluiten dins nostre és el bé i el mal que ens trobem pel món i és encara nostre si hi reaccionem.
Seguim!
Oriol
🌞❤️🌕
La dualitat que hi ha dins nostre, la llenya del foc del patiment, de la por i el desig.
Aquí et deixo l’escrit que anava a fer pel canal de youtube, on penjo tot el material de vídeos, podcasts… He començat a escriure i escriure, aquests dies ragen les paraules… per llarg el deixaré aquí al blog per si et fa servei.
Com si et conegués de sempre aquí et deixo una part del que faig i em dedico.
El que sóc és el que veuràs, amb més o menys traça depenent dels ulls em mirin, inclosos els meus, clar.
El que sóc és aquest Oriol que ha dedicat molt temps lliure i no tan lliure a mirar-se, com a qualsevol esport. A mirar-se des de dins i tot allò que generava al voltant…
Et comparteixo aquests continguts perquè veig, com a mi m’ha passat, que amb la pràctica aprens a gestionar d’una altra manera el dia dia. El resultat es tradueix amb més calma dins i poder encarar una vida amb més seguretat i estima cap a un mateix/a.
Cadascú és un diamant en brut fins que no va polint-se. Si no difícilment podrà reflectir la llum que li traspassa.
I no hi ha cap diamant igual, cada un reflecteix un raig de llum particular, únic i igual d’important que els altres, ni més ni menys! Si no no estaríem parlant des de l’Amor…
De fet, la meva pràctica diària m’ha mostrat tot experimentant-ho, el que diuen alguns savis, que tot i viure-ho particularment, en el fons, tots patim de dues maneres:
Per la por a alguna cosa. Ens lliga a un passat i una experiència mal viscuda i integrada inconscientment.
Pel desig. L’altre grup de persones que fugen endavant, esperant un futur millor i/o particular que mai arriba.
El meu camí ha sigut obrir-me tant com he sabut i cada dia practico. Obrir-me a mi, obrir-me a l’abraçada al meu propi cor que es jutjava encara.
Quantes capes de dolor i patiment he viscut d’una manera ben clara i en tota la meva pell.
Dins meu hi ha la part més fosca i la part més lluminosa. Tot dins el meu caparrot, ment, inconscient. Tot i que després de batallar fugint d’alguna cosa o empaitant-n’he un altre, finalment m’he adonat que al mig, hi sóc jo, ja despullat d’allò vell que sempre serà el millor per anar polint la meva ànima.
He vist i viscut en primera persona i també ho he vist, en les persones que acompanyo i pateixen, molt o poc. Quan estem dins un problema gros, quan veiem que no ens en sortim, la desesperació acaba entrant per cada cèl·lula i ets sents perdut en el pitjor dels pous o coves fosques, fredes i humides.
Aquest és el meu infern i el de tots, cadascú el viu a la seva manera. El creat per una ment que de forma simbòlica dona tota la informació que per desconeixença fa que ens creiem com a real i patim de mala manera.
Per fer-ho senzill, és com si estiguéssim dins una habitació plena d’un fum molt espès que volem apartar com sigui, ens ofeguem! Però no anem a cercar el foc que el crea, creiem que obrint les finestres o el ventilador ho solucionarem. Només hem sabut apartar el fum res més. I el foc?
Així de simple, ens identifiquem i perdem dins el patiment, però no ens adonem que és un dolor mal gestionat en el fons.
Així ens passa a tots quan patim, ens perdem patint el dolor, a la seva manera, a través dels pensaments, les emocions o el cos.
En el fons és el que cadascú li toca viure, i ho vivim així perquè ho hem après així, res més.
Allò que més por ens fa, i també allò més pervers en tots els sentits, ho podem representar simbòlicament com a infern. On no s’hi viu massa bé sens dubte. Tots tenim aquesta part dins!, l’ombra!! Qui la rebutgi o fugi o la desitgi massa, estarà perdut dins una ment que separa el dolent del bo.
Per altre cantó hi ha aquest cel desitjat, aquestes ganes d’obtenir alguna cosa del futur. Un futur diferent, un futur millor. Aquest és el cel desitjat i pregat de les millors maneres i mirades, o odiat i perseguit. També dins un caparrot, també igual de perduts si creiem que som millors que els altres.
Cel i infern són dues paraules que ens porten a un significat que des de sempre hem estat enganxats, la dualitat de la nostra ment, la dualitat dels oposats, el bo i el dolent, el blanc i el negre, l’home i la dona.
Entremig, del passat i el futur hi ha aquest Ara.
Entremig d’aquestes pors i desitjos, hi ha la pau, el goig i la llibertat.
Entremig de la lluna i el sol hi som cadascú de nosaltres, encarnant un cos, un home i una dona, la majoria inconscient del seu vertader potencial com Ésser Humà ja Conscient i present vivint la Vida.
Entremig de l’Humà i l’Ésser hi ha l’Amor.
Allò que em feia més por, el meu infern particular, ha sigut la porta al vertader Cel aquí a la terra, després d’adonar-me del miratge que també era la meva fantasia.
Aquest Cel, és aquest únic present que puc viure, més enllà d’aquestes emocions que banyen els meus ulls i aquests pensaments que m’aparten de viure simplement l’Ara sense necessitat d’afegir ni treure res.
És aquest Amor que està en cadascú de nosaltres des del nèixer i que els infants ens ensenyen cada dia, però ells encara no ho poden saber, estan en ple aprenentatge. És aquest deixar-se portar per la vida i atendre les coses i els altres de la millor manera que ens agraderia ser tractats i rebuts, no hi ha equivocació, el món es transforma!
Aquest Amor aflora des de dins quan, com diuen altres savis, hem sabut domar la ment i les emocions que les acompanyen. Quan deixem que la vida ens visqui com fan els infants, però ara estant conscients i presents vivint-ho.
Camins per arribar al mateix lloc, a tu.
Una abraçada i que passis un bon moment amb tu.
Seguim, oi?
Oriol
PoDcAsT: “Tots Sants, Halloween, i una guineu.”
Avui celebrem tots els Sants, és a dir, tots els difunts i també ahir, Halloween.
Tots dos han inspirat aquest àudio que pots escoltar d’ahir a la nit, quan era enmig del bosc tornant, ja fosc, de passejar per les barraques. Vaig parar-me i seure al costat d’un marge a contemplar la lluna i la nit, celebrant Halloween per alguns, era plena aquest dissabte i Tot Sants ara.
Avui recordem i celebrem a tots i totes aquelles persones que ja no viuen entre nosaltres, són els que ens han precedit darrere nostre, i totes són Santes, quan tornem d’on venim, sens dubte.
Tot i que no els podem veure, sí que són de forma inconscient, en cada record que està emmagatzemat dins el nostre inconscient que ens connecta. Aquest fa que visquem les coses de la manera que les vivim sense poder canviar-les massa, i mira que ens hi esforcem.
Tenim diferents capes que ens separen de veure la Realitat tal com és, capes com filtres que estan entre la Consciència que observa i la Realitat que tenim davant.
La Realitat és aquella que És, tal com és per si sola, sense necessitat que hi hagi res a afegir o treure. La Realitat que els cinc sentits poden experimentar i viure. És el Present tan explicat i mostrat pels savis.
Només el podràs viure quan decideixis fer el primer pas per sortir del caparrot i experimentis simplement que no és la poma que penses i veus dins el teu cap el que cal mirar, sinó el món que et rodeja i vius més enllà del pensament i emocions. El que veus, és el que tens.
Al present no hi ha patiment, però si hi pot haver dolor que ens ajuda a anar afinant més i més la mirada simple i clara del nostre caminar per la vida.
La primera capa d’inconscient que fa de filtre, la que més a prop està i influencia més directament és la nostra (inconscient personal); després de tota la família o clan (IN familiar): el país (IN social actual i cultural) i Humanitat (IN col·lectiu, global, Univers, Vida i Mort).
Saps que hi ha moltes tècniques per aprendre com ser lliures d’aquestes influències d’aquest inconscient que fa que siguem més marionetes de les circumstàncies que persones lliures de debò?
Hi ha camins llargs, curts i també camins directes, el que més directa m’ha portat, és estar present i conscient fent el que sigui que faci de la millor manera que pugui i sàpiga. Aquesta és la mirada que més m’ha ajudat a mi per aprendre-ho.
Observar els pensaments, com es mouen les emocions, com és queixa el cos, et connectarà amb el present mentrestant vas observant i observant-te.
Des d’aquest estar amb el mode d’observador/a, podràs anar veient què va passant dins teu i al teu voltant posant atenció amb quins fruits et trobes, reculls i també dones.
La forma més directa de deixar de ser una cosa és decidir que ja no ho vols ser més. Cal simplement fer allò que s’ha de fer perquè el canvi acabi de ser. I no cal que t’esforcis a voler canviar el que tens fora sense voler-ho canviar dins. Cal recordar-ho, per canviar no necessites pas esforçar-te massa quan hi ha Consciència i Presència.
El que tens davant mira-ho com si fossis tu, primer deixant de resistir-s’hi perquè si no ho acabaràs sent realment. Com més vols fugir de ser alguna cosa, més ho ets cada dia, solament perquè t’hi resisteixes!
Tens por o massa desig de ser-ho, i no pares de posar defenses i barreres, no flueixes tant com podries, l’infant que no recorda que és Amor perquè ningú li va ensenyar, encara crida: “hi sóc!!”… a través de l’adult que reacciona mogut per aquests mateixos fils que ens connecten al passat.
Ens escapem a través les pors de l’ego perquè no sigui descobert, i el desig, la necessitat de ser alguna cosa o tenir alguna cosa.
En el fons però, no és res més que la necessitat de protegir aquell infant que va aprendre-ho i ara està emmagatzemat dins aquesta caixa infinita d’inconscient que fa que particularment visquem la vida cadascú des de la seva realitat particular.
No és bo ni dolent, solament cal poder observar-se conscientment i sense massa distraccions mentals i emocionals, observar i veure a què ens resistim encara.
Si vols una brúixola que mai enganya, mira del teu dia dia, on apareixen més les emocions bàsiques: la por, la tristesa, la ràbia, la fantasia (“massa” alegria).
Sigui poc o sigui moltes vegades, o quin nivell o altre d’intensitat, mira si hi ha una emoció activada, o en somort, hi ha una emoció activada, que “crema encara”, i aquí és el millor que ens pot passar, adonar-te’n!
És literalment sortir del “programa” que ens dominava, trencar un dels fils de la marioneta. Faig conscient allò inconscient pel sol fet que m’adono que reacciono, el que es fa conscient mai més és inconscient.
I aquí ve el sentit d’aquest àudio amb la sorpresa increïble de la Guineu. Tot allò que ens estem resistint forma part del nostre passat que a través de la reacció inconscient i involuntària als esdeveniments, fa que aquest cos reaccioni juntament amb les emocions i els pensaments.
Cada cosa que reaccionem ens porta a un fons que és en totes les reaccions nostres, l’infant i el que va aprendre dels dotze anys en avall. Metafòricament és l’obra de teatre que estem vivint d’adults, com el somni quan dormim.
Estem adormits quan no podem viure aquesta vida des de la Presència i la Consciència, sinó identificats directament amb els pensaments, les emocions i cos, cadascú amb la seva motxilla i reaccionant a cada cantonada donant quasi sempre les culpes als altres.
Aquest àudio vol mostrar-te que pots passar-te tota una vida anant i mirant el teu passat, i estar amb terapeutes tota la vida, però des d’aquí i des del meu sentir sempre, costarà molt més ser vertaderament lliure, perquè no hi ha res a resoldre, només a acceptar.
Acceptar que hi ha uns fils que em fan moure quan no trio, amb una ment i unes emocions dins un cos que reacciona. Més enllà d’això, un Ésser que observa aquest humà i humana fent el millor que pot i sap.
Les experiències viscudes són el fum, el foc és l’infant que no reconeix en si mateix l’Amor, perquè els que érem infants i pares abans que ells no van aprendre-ho.
És avui, si no en som conscients, el buit i la soledat d’aquest adult i adulta que s’esforça a viure per trobar la gratificació fora en totes les coses.
Només és la dualitat de la nostra ment que fa que mirem el món entre el blanc i el negre, el bo i el dolent i aquí és on la roda de hàmster de la nostra vida no deixarà de donar voltes, cansant-nos i emmalaltint-nos. I és la ment d’un humà que viu des de la ment i les emocions la vida, el teatre que ni diu vida.
Quan som conscients que l’ombra és l’infern que tanta por ens feia i fugíem, i, el cel que tan desitjàvem fins ara, farà que anem molt més directes a on estem destinats a ser, l’Ésser, ja humà, i adult, i adulta. Amb tot un passat que ara reconegut i acceptat, l’impulsa endavant gaudint en pau la llibertat de ser qui decideix ser davant tot allò que ha viscut fins ara i el que viu ara i aquí.
Tota l’energia creativa que hi ha dins i a través de nosaltres d’aquesta innocència genuïna que és la nostra Essència, surt quan deixem el casco al costat. Aquest Ésser no és pas el que has d’esperar o pregar perquè arribi, ja és dins teu, és aquell que veus dins els teus ulls i es parla dient-se bon dia!!
La ment i els pensaments és tot l’altre, la que jutja, espera, s’avança, suposa, justifica, queixa, compara, interpreta…
No s’apaga massa bé un foc si volem apagar-lo tirant l’aigua al fum. Com difícilment sortirem del caparrot si no deixem de reaccionar, i només reacciona una sola cosa, la caixa del teu inconscient que portes a la motxilla i que et fa veure, si estàs present i conscient del que passa, que allò que està sorgint en tu és ben teu i que gràcies a reconèixer-ho, et fa lliure!
Sí, ja ho deia un Gran Savi, la Veritat et farà lliure, i la Vertadera llibertat és Viure, i no sobreviure a través de qui encara no ocupa el lloc de l’adult i l’adulta, reclamant o fugint a través de tot el que fa de l’Amor, que no recorda que té dins, des de moment que dues cèl·lules van ajuntar-se.
Ben bé que aquest moments que estem vivint són ben especials, dins i també social i globalment.
Ens fa remoure coses dins, com si fóssim un vas que fa molt temps que no l’hem mogut i ara es sacsejat per tot el que passa i tot el pòsit de tant temps de no moure’l.
Enterboleix l’aigua que hi ha i la seva transparència i claredat. Costa més de mirar a través sens dubte. Quan deixem el caparrot al costat és quan el camí es fa clar i directa.
I sí, celebrem també, des del simbolisme que aquest Halloween ens dóna, la nit, i tots els seus personatges en forma de carabassa. I aquesta lluna, plena, de sentit i profunditat. I celebrem el dia, aquest diumenge de Tots Sants amb tota la llum que il·lumina ara ja amb pau el nostre passat.
Abraçada i content si fas comentaris de com ho vius tu o que et desperta el que t’explico i proposo, i també els dubtes que apreguin, feliç d’aclarir-los…
Bon diumenge de Tots Sants, honorant els que ens han precedit triant lliures de seguir repetint o no el que ens van entregar.
I bona una lluna ben plena dins una nit profunda, d’una ànima que ja no es deixa perdre més pels personatges.
Dins la bellesa d’un bosc en calma i els seus habitants, avui amb la guineu, un present únic, una sincronicitat que brinda i celebra amb la Vida.
Seguim!!
Oriol
PoDcAsT: l’adult, i, el nen i la nena.
I si allò a què reaccionem fos simplement la clau per deixar de patir?
I si el patiment sols fos el timbre que ens ho avisa?
Parlarem de dues posicions que podem funcionar davant tot el que fem.
Des del nen o nena que vam ser dels dotze en avall, repetint tot el que va gravar sense adonar-se’n, a través de l’adult encara inconscient del què passa.
O des d’una altra posició, la de l’Adult ja conscient que observa, entén i deixa de resistir-se a què passa, acceptant-ho reaccionant cada vegada menys i fent el que cal fer per aprendre que no es torni a repetir.
Per ser lliure cal un compromís, amb un mateix/a, mirar-se i canviar el cinquanta per cent del què es posa a la història que es viu que no és agradable, perquè segueixi sent com és encara.
És molt simple, molt, però ningú ha dit fàcil, ni tampoc difícil!! Només cal posar-s’hi!
Seguim!!🌞🌞🌞
Podcast: “El Bosc amb 3D, la Vida amb 3D””
Seguim amb el següent àudio/podcast, viure la Vida a través de la pantalla mental i emocional, o Viure la Vida tal com És, sense treure ni afegir res.
El patiment emocional i mental com avisadors sorollosos del que ens passa dins però que ens ho trobem fora.
Que et serveixi per acostar-te una mica més a tu. Sense vestits i personatges que no calen.
Seguim!! Cadascú sent el que És, tan bé com sap!!
Oriol
🌞🌞🌞
Podcast: Intro, “Més enllà del patiment, l’Amor”.
Aquí et deixo un Àudio/vídeo per crear aquest pont imaginari de mi cap a tu.
Vull compartir-te amb aquest espai, trobades sinceres i que cerquen el cor, per parlar de nosaltres i dels altres. Per reflexionar de les coses que ens fan emmalaltir d’una manera o una altra.
Peró, sobretot, de l’Amor, que aflora quan podem estar més i més al present, conscients. Des de la psicologia conscient fruit del camí que m’ha tocat recórrer ja fa trenta anys.
Serà la mirada que t’ofereixo per si et ressona i t’aporta el que sigui que et pugui facilitar el teu caminar per la Vida.
Abraçada i bona escolta, i fins Ara.
Oriol
17 octubre. Recés d’un dia a la natura i les barraques.
El proper 17 d’octubre si tot va com ha d’anar, farem un recés d’un dia a la zona on hem recuperat el bosc i les barraques.
Serà un recés d’un dia, amb el meu acompanyament i propostes simples que t’aportaran una “caixa” plena d’eines per poder-les aplicar tornant a casa.
Passarem un dia sencer al bosc i la zona de les barraques mentrestant practiquem i conversem des d’aquesta mirada de la psicologia conscient que explica des de la simplicitat i la coherència quines són les causes dels nostres patiments més comuns com a persones humanes.
Per altre cantó, aprendrem eines simples d’entendre i aplicar, que ens ajudaran a retornar, tot practicant-les, a l’estat original de calma, goig i llibertat. Aquest estat que és en cadascú des de l’infant que érem, ara, el podem ja experimentar amb tota la saviesa d’aquest Ésser Humà Adult, gràcies a tot l’après durant el camí recorregut fins ara.
I és doble l’aprenentatge quan podem caminar des de la consciència, que hi ha un present amb cadascú al mig com a centre del seu propi univers. Paral·lelament, tenint la mateixa consciència dels pensaments que no paren de voltar amb menys o més intensitat, i de les emocions que massa sovint tenyeixen el dia, i nit a vegades.
Que hi siguin no vol dir que t’hi hagis d’identificar. Aquesta és la base de qualsevol patiment, teu, meu i de tothom, identificar-nos amb la ment i les emocions. Aquesta és l’essència del que compartiré.
Farem endreça al bosc, farem parades, sorgiran converses… i totes aniran encaminades a què t’enduguis a casa el necessari per començar a canviar coses de la teva vida sense necessitat de massa castells de focs, sinó sabent en què has de posar atenció realment perquè el que vius fora, canviï.
Content si et ressona i pots venir, serem un petit grup i dins el bosc amb la distància necessària per no haver de patir amb tot el que estem vivint des del març.
Una bona abraçada i seeguim!!
Oriol
Aquí et deixo aquest enllaç on podràs llegir amb més detall el que farem, com apuntar-se i altre informació concreta. No dubtis a fer-me un missatge si et falta més informació pel que sgui.