EINES PEL CONFINAMENT. Els LÍMITS. La Llei del Tres. “Tornar a Casa” (5)
M’agrada dir que l’Amor sense condicions, està més basat en els límits que en els no límits… I que qui el cerqui a fora, cansat tornarà…
Amb aquest viatge estem ordenant a través d’exercicis tot un armari que és la nostra ment. Entenent des de la mirada que t’ofereixo, la psicologia conscient, que ens fa de mapa en aquest viatge…
Aquest vídeo parla dels límits que ens hem de posar, primer a nosaltres, per després poder-los posar als altres sense que les emocions i els pensaments se’ns enduguin.
Perquè quan estem dins les emocions, la nostra coherència, sobretot, queda tenyida en tot allò que fem, pensem i diem, i és molt més fàcil perdre’s, la majoria s’hi perd, amb les quatre (por, tristesa, ràbia, fantasia/”massa alegria”).
Alguns es queden bloquejats/des, passiu/ves, altres no paren de fer accions, parlant o amb el gest, amb un rerefons subtil o ple d’emoció que simplement fa activar a l’altre sense que ni ens n’adonem.
Recorda el 50%, si volem canviar alguna cosa, primer hem de poder canviar-ho en nosaltres, sí o no?
Si davant tens una situació que sents i saps que per res del món és respectuosa amb tu, revisa quina part hi ha en tu que faci simplement alimentar-la.
I després per veure que passa en tu que estiguis vivint el que estàs vivint, fes-te aquesta simple pregunta, a on no em respecto?? Des d’aquí comences a caminar cap a la teva llibertat com a Ser Humà.
“La Llei del Tres“, és nascuda dins les sessions veient com la falta de saber posar límits, és el que més ajuda a mantenir la desvalorització dins, des de la infància. Ja que la mancança de la vivència d’aquest Amor que som, sota capes i capes de ment i emocions que ho tenyeixen, fan que ens estiguem defensant constantment de l’exterior de múltiples maneres, cadascú la seva, des d’un lloc o un altre.
T’explico en el vídeo una activada meva davant una persona que és el meu mestre amb la ràbia que dins meu que he viscut a flor de pell durant unes bones etapes de la meva vida. Encara ara em tremolava la cama davant d’aquesta energia activada en l’altre, ni bona ni dolenta, activada.
Per acabar d’afinar aquesta part en mi, una altra vegada que em torni a passar, si sóc capaç de mantenir-me sense activar, segur que estaré molt més a prop del meu cor i del seu, i no caldrà a ningú fer ni de botxi ni de vícitma, sinó dues persones humanes que s’ajuden a crèixer accaptant cadascú la seva part. Serem més lliures.
I si arriavats aquí, l’altre persona segueix fent-ho, i no em respecta, el “Limit” és exactament el que li he de posar, perquè sinó seré jo mateix que no em respectaré si no li poso.
Recorda, venim de la coherència que vam parlar dos vídeos enrere, sí? Doncs si ets coherent i saps posar els límits des de la forma que t’explico, començaràs a experimentar per dins el que vol dir ser lliure, la Llibertat, la que no separa ni vol canviar res ni afegir res al que ja s’està vivint.
Quan no se posar límits vaig buidant-me cridant o plorant. Quan he après a posar-me límits, m’omplo molt més acostant-me a l’altre.
Assumim primer el 50% propi, i deixem que la vida posi el següent decorat, només el coneix ella, nosaltres només el passat, i ara, l’Ara, l’únic que podem compartir amb els cinc sentits, tu i jo al mateix temps.
Seeeeguim!! Una bona abraçada!
Oriol