Escolta el silenci

Camino descalç de qualsevol vestit d’idees..

deixo enrere el passat,

no em fixo el que em portarà el futur…

Caminant sóc mirall de la mirada de l’altre,

pantalla en blanc del que projecte…

Veig en tu aquell que sóc,

ho visc des de la tranquil·litat.

Veig en tu allò que no vull ser,

ho visc des de la por, l’angoixa.

Sóc tu, en tu, darrera qualsevol mirall.

No hi ha reflex que em faci moure les emocions,

ni l’alegria…

Sóc lliure veient-he,

sóc tu quan t’accepto,

sóc jo en tu quan la distància és el silenci…

En tu, puc veure a través dels teus ulls,

quan he caminat amb les teves sabates,

quan ja no queda sola…

Només a través de caminar despullat puc caminar lliure…

Amor de reconèixem amb tu quan plores,

amor de viure’t quan rius,

amor quan puc viure la Presència i veure-ho més lluny de mi…

I l’aire m’acaricia la cara,

la llum de sol m’escalfa,

assegut mirant, amb silenci…

I t’estimo,

veient-he, peça única i irrepetible,

obra d’art…

Tenim la Vida dins i la millor de les emocions,

la pau,

tant extensa com la mirada d’un nadó…

Camino acariciant les espigues de blat,

fanals apagats que s’encenen al passar,

onades al vent…

la llum, dins, il·luminant…

S’obre pas entremig, confiant, sabent…

No hi ha volta enrere,

no podem estar més sords,

allunyats de mirar endins,

les televisions apagades,

obrim les portes!

Renovem l’aire, respirem profund el nou alè!

Agafa’m la mà, som iguals,

no ens separa res més que l’ignorància…

Escolta el silenci, la ment para, la Vida crida…

 

23/01/2011

23. gener 2011 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Escrits, Espiritualitat | Deixar un comentari

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.